Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

consell de ministres celebrat el diumenge 14 de desembre de
1930, de la manera següent:
Poc abans de les dotze i deu minuts va sonar el timbre del
telèfon oficial. El general Dámaso Berenguer, assegut a la taula,
presidint el consell de ministres, va prendre l'auricular i s'establí
el diàleg següent:
— Aquí el president del consell. Amb qui parlo?
— Amb el capità general de Saragossa, contestà l'interpel·lat,
que el saludà.
— Està bé, general. S'ha acabat el consell sumaríssim?
— Sí. S'ha acabat i ha condemnat a la pena de mort els
capitans Galán i García Hernández. Als altres oficials, a cadena
perpètua. No s'ha permès als processats de parlar massa, seguint
les consignes de V.E., per a evitar retards perillosos. El Capità
Galán ha dirigit frases duríssimes als membres del consell.
— Molt bé, va contestar Berenguer. Esperi un moment,
general, dintre de poc li notificaré la decisió del govern de Sa
Majestat, que, en aquest moment, es troba reunit sota la meva
presidència.
En conèixer els ministres l'esdevingut a Osca, van romandre
callats, uns moments. Després, el ministre de Foment va
intervenir per indicar la conveniència de suavitzar la pena, ja
que la situació era greu. Dos altres ministres, el d'Estat i el de
Treball, van subscriure les seves paraules.
Llavors, el ministre d'Economia, Rodríguez de Viguri,
s'aixecà i, amb gestos enèrgics, adreçant-se als tres ministres
que acabaven de parlar, digué:
— La sentència ha d'ésser aprovada pel govern, perquè sigui
acomplida immediatament. Cal salvar el rei i el règim, que estan
per damunt de tot. Per això som aquí. Per tant, demano que la
seva aprovació es voti urgentment.
En aquell moment arribà a la sala de consells un ajudant, el
qual es va adreçar al ministre d'Economia per dir-li que el
cridaven per telèfon des del Palau. Rodríguez de Viguri va
mantenir el diàleg següent:
142
— Acabem de reunir-nos, Majestat.
— Quina sentència ha donat el consell sumaríssim d'Osca?
— Pena de mort a Galán i a García Hernández. Als altres,
cadena perpètua.
— No s'ha complert la sentència?
— No, Majestat.
— Què espereu?
— Convèncer dos o tres ministres, que són partidaris
de l'indult.
— L'indult, de cap manera. Convé escarmentar el populatxo.
Cal vessar sang. Digues a Berenguer que compleixi les meves
ordres i que no titubegi. Adéu.
El consell de ministres va procedir a votar. Per majoria es va
ratificar la sentència de mort per a Galán i García Hernández.
Berenguer tornà al telèfon i, posat en comunicació amb Osca,
va dir al capità general:
— El govern de Sa Majestat aprova la sentència del consell
de guerra sumaríssim. En prego la urgència!
Aquesta ordre es donava a les dues de la tarda. Cinquanta
minuts després van caure assassinats dos màrtirs de la
República.
143