Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Burgès, l'unia una gran amistat. Amistat d'artista i perquè en
Burgès era també un home d'avançada.
Quan s'acabà la guerra, els franquistes el detingueren,
l'empresonaren i el martiritzaren a pallisses. Després el jutjaren
en un consell de guerra, que el condemnà a molts anys de
presó.
Quan ja portava prop de tres anys d'empresonament, els
vencedors de la guerra s'adonaren que en Centelles era ja més
mort que viu, i el deixaren en llibertat, a darrers del l'any 1941.
Va morir uns anys després. D'aquesta manera el franquisme i la
reacció de casa nostra es venjaven de tots els homes lliures i
honrats, com ho fou en Josep Centelles i Vilamunt.
No sabem si de la seva obra artística en queda alguna cosa.
Havia fet donació al Círcol Republicà Federal, de Sabadell,
de les seves millors obres, entre elles aquella reixa de presó
amb la mà del pres que en sortia; i una altra partida important
de les seves escultures l'havia donada a la Cooperativa Obrera
Sabadellenca. Els directius de les dues entitats feren donació
d'aquell tresor artístic al Museo Centelles, que es creà en
honor de l'escultor, a l'esmentada Cooperativa Obrera.
326
X
JOAN PEIRÓ
1. Els seus primers passos en la lluita obrera *.
L'any 1905, quan en Joan Peiró tenia divuit anys, es traslladà
a la ciutat de Badalona i entrà a treballar a la fàbrica de vidre
Costa i Florit en qualitat d'ajudant de vidrier. En aquell temps,
els obrers vidriers que fabricaven ampolles, garrafes i bombones a
base de vidre negre, com vulgarment es diu, tenien constituïda una
societat obrera de resistència. Hi pertanyien els mestres vidriers i
llurs ajudants. En canvi, els aprenents —que en la seva immensa
majoria eren encara nois força mal tractats pels seus companys de
treball— no tenien dret a pertànyer a l'esmentada societat. No
solament els «gamens» 1 —que era el nom que es donava als
aprenents—, sinó que tampoc no hi podien pertànyer els altres
obrers que treballaven en aquella fàbrica: els que feien de fogoners,
arquistes i els vestidors de garrafons.
A la mateixa ciutat de Badalona, pel fet d'haver-hi una
altra fàbrica de vidre en la qual es treballava el cristall i mig
cristall —gots, ampolles, flascons, copes, bombetes elèctriques,
etc—, els seus obrers i ajudants hi tenien constituïda una societat
obrera de cristallers, en la qual tampoc no s'admetien els
aprenents, talladors de vidre, etc. En aquella època, els aprenents,
el «gamens»,
* Fragments d'una biografia de Joan Peiró redactada per l'autor.
Inèdita.
1 El mot «gamens» provenia del fet que els primers tècnics i
obrers vidriers que s’instal·laren a Badalona —i pensem que
també a tot Catalunya— foren francesos. I aquests cridaven els
nois amb el mot francès gamins, que és l'equivalent de noi en
francès.
327