Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Els dos germans Leal anaren a veure els membres del
Comitè Regional per exposar-los la missió que en Joaquim
havia rebut de Galán. Els components d'aquest
Comitè consideraren que la qüestió era important i
delicada, i que, per tant, s'havia de tractar amb peus
de plom. Immediatament es posaren en contacte amb
el Comitè Nacional Revolucionari i l'assabentaren
de la petició del capità pres a Montjuïc. Durant alguns
dies, els dos Comitès discutiren llargament l'afer i,
finalment, decidiren acceptar el diàleg amb Galán. El
que no veien prou clar els companys que formaven
part d'aquells dos Comitès era com podrien arribar a
veure Galán, reclòs al castell de Montjuïc. Tanmateix,
acordaren comunicar-li, per mitjà d'en Joaquim Leal,
que estaven disposats a entaular el diàleg, i que, per tant,
designés els seus representants per tal d'establir-hi
contacte. Que indiqués, doncs, dia, lloc i hora on els
podrien trobar, així com la contrasenya per donar-se a
conèixer.
Quan en Joaquim Leal exposà a Galán la resposta
afirmativa dels nois de Badalona, al capità se li
escapà un somriure de satisfacció. Seguidament agafà
paper i ploma i redactà uns mots, molt pocs, i va signarlos.
I dirigint-se a en Leal li digué: «Ara mateix vés a
Badalona i dóna aquest paper als teus companys. Els
pots dir de paraula —afegí— que els espero ací, al
castell, el dia i hora que els indico en el paper que,
tancat dins aquest sobre, et confio. I els dius, sobretot,
que tinguin confiança en mi, com jo en tinc en
ells.»
Hom pot pensar quina no fou la impressió que
reberen els companys que formaven parí dels dos
Comitès, en llegir la missiva, en la qual es deia
textualment:
incorporat a una companyia de Treballadors Estrangers,
-i destinat a fortificar la «Ligne Maginot». Quan, pel
maig de 1940, els alemanys envaïren França, fou
detingut i deportat, amb molts milers de refugiats, als
camps de la mort de l'Alemanya hïtleriana. Morí el dia
11 de setembre de 1941 al camp de concentració de
Gusen.
114
«Admirados amigos de la C.N.T.: Para el día...,
a las 9 de la mañana, Vdes. se personaran en el lugar
que ya saben me encuentro y a la entrada de la puerta
del primer recinto encontrarán a un centinela al que
darán la siguiente consigna: ... Enseguida, cuando
lleguen al segundo recinto repetirán la misma consigna e
inmediata-mente, por otra persona que les estará
esperando, serán Vdes. introducidos en "mi
despacho".
»Les saluda muy afectuosamente, Fermin Galán».
Aquells militants obrers, que des de feia molts
anys era gent bregada en les lluites clandestines i en les
conspiracions revolucionàries, no sabien avenir-se del
que acabaven de llegir. En alguns, fins i tot, sorgí un
dubte: «I si, una vegada allà dalt al castell, som caçats
com a conills? ¿És que tot això no és, potser, un
parany organitzat per la policia d'acord amb el mateix
Galán?» Però altres companys no dubtaren de la bona
fe de Galán, perquè, encara que militar, es trobava
empresonat per un delicte de rebel·lió contra la
Dictadura. Els confirmava en aquesta convicció tot el
que els havia explicat en Joaquim Leal sobre els
treballs conspiradors del seu capità. Finalment, els més
audaços d'aquells cenetistes feren comprendre als seus
companys que valia la pena de córrer el risc. Així,
doncs, s'acordà anar al castell de Montjuïc. Foren
designats per anar-hi els companys Antoni Blanco i
Blanc i Pere Cané i Barceló, com a representants
dels dos Comitès.
Aquests dos companys prengueren totes les
precaucions necessàries, perquè eren prou coneguts de
la policia; i el dia assenyalat per Galán emprengueren
el camí que mena al castell de Montjuïc. Quan
arribaren a la porta principal del castell, el sentinella
els parà. Els nostres dos homes donaren la consigna
que els havia indicat Galán. Se'ls deixà passar sense
cap mena d'entrebanc. Quan arribaren al segon
sentinella, i veieren al seu costat
115