Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

jugar un paper determinant, provocaria que en els altres indrets
de la península, fos secundat el moviment amb decisió i
entusiasme, sobretot, entre els militars compromesos.
Una vegada el moviment al carrer, es constituiria, sense perdre
temps, una Junta Nacional Revolucionària, la qual seria
integrada pels elements més prestigiosos dels partits polítics que
prenguessin part en el moviment, per representants de la C.N.T.,
de l'anarquisme i dels militars. De seguida seria proclamada
la República. Quan el moviment revolucionari hagués triomfat a
tot Espanya, la Junta Nacional Revolucionària continuaria
actuant provisionalment. Es decretaria la llibertat d'associació,
de premsa, d'expressió i serien alliberats tots els presos polítics
i socials. Galán proposava també que, en un termini màxim de
tres mesos, la Junta Nacional Revolucionària convoqués un
referèndum, en el qual participarien tots els ciutadans, homes i
dones majors de 21 anys, per tal que el país ratifiqués o no el
canvi de règim, operat per la Revolució. I per simplificar les
coses i disminuir les despeses, en el mateix acte de la consulta
popular, s'elegirien els representants de totes les regions d'Espanya
que havien de formar part de l'Assemblea Constituent que havia
d'elaborar i aprovar la nova Constitució. Ensems es nomenaria la
persona que havia d'ocupar la presidència de la nova República.
Aquest president, després de consultar tots els partits polítics i
les organitzacions sindicals, formaria el nou govern.
Els representants del Comitè Nacional Revolucionari 19 i
del Comitè de la Confederació Regional del Treball de
Catalunya, que s'entrevistaven amb el capità Galán
19 Del Comitè Nacional Revolucionari van pujar-hi i
s'entrevistaren amb Galán, Pere Cané i quasi sempre Antoni
Blanco.
130
al castell de Montjuïc 20 , informaren als companys cenetistes i
anarquistes de Catalunya, amb els quals mantenien relació
orgànica, de les negociacions amb Galán i del compromís que
havien contret de trobar els vuit-cents homes per tal d'iniciar la
revolta projectada. Les anades i vingudes, les repetides
entrevistes, les discussions, sempre apassionades, amb els
representants de la C.N.T. i dels grups anarquistes dels diversos
pobles, amb la finalitat de trobar els vuit-cents homes que es
necessitaven, fou una tasca esgotadora. Una tasca, cal dir-ho,
que acabà amb una decepció.
En total, només es pogué comptar amb tres-cents trenta
companys, disposats a jugar-se la vida secundant els plans del
capità Galán.
Badalona n'aportava ..................................... 200
Barcelona....................................................... 70
Terrassa i Rubí .......................................... 60
Total 330
Cal dir, doncs, que l'intent dels «nois de Badalona» fou un
fracàs. No pogueren comptar amb els vuit-cents homes que
havien promès al capità Galán. Cal explicar, però, el perquè
d'aquell fracàs.
En aquells moments, el que en podríem dir la massa militant
confederal i anarquista de Barcelona i d'altres indrets de
Catalunya dormia el son dels justos... Pel motius que fossin,
vivia desinteressada de tot. Si es pogueren trobar setanta homes a
Barcelona es degué a la intensa activitat desplegada a les
barriades del Poble
20 Del Comitè de la Confederació Regional del Treball de
Catalunya hi pujà i s'entrevistà diverses vegades amb Galán, Felip
Barjau.
131