Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

el volia per a res, puix que, tot i l'altura a què estava situat, a
més de 500 metres, no solament hi mancava l'aigua corrent, sinó
que la humitat hi planava pertot arreu, la qual cosa no deixava
d'ésser una amenaça, i greu, per a la salut dels malalts
tuberculosos que els monjos, d'una manera «humanitària i
desinteressada» oferien d'allotjar-hi. Tanmateix, l'alcalde de
Badalona, d'acord amb tot el Consell municipal, va creure que
els malalts sempre hi estarien més bé que no pas a l'Hospital, i
acceptà, amb agraïment, l'oferiment dels cartoixans.
En aquestes condicions, els malalts tuberculosos, una
quarantena, que hi havia a l'Hospital de Badalona van ésser
traslladats a la Conreria. Els primers temps tot anà com una
seda. Àdhuc els monjos, de tant en tant, aportaven a la Conreria
llegums i fruits dels seus horts.
Mentrestant, les corts republicanes havien votat la llei
sobre les congregacions religioses i la dels jesuïtes havia estat
dissolta. Als cartoixans de Montalegre ningú no els va dir res. A
més, les relacions entre les dues institucions, la religiosa i la
republicana, no deixaven d'ésser força cordials. Mai no hi
hagué cap mena de conflicte entre elles. Tot anava sobre rodes...
Semblava talment que els cartoixans ja es consideressin més republicans
que en Salmerón, en el seu temps.
Ah!, però vingué l'any 1933. Les dretes espanyoles ja havien
aixecat el cap, amb tot el desvergonyiment, i després de guanyar
les eleccions legislatives, es disposaren a assaltar el poder, fos
com fos, amb tots els mitjans al seu abast, per a enderrocar la
República, encara que haguessin de vessar sang. A Catalunya,
però, les coses no els van resultar tan fàcils, puix que les
esquerres continuaren essent les mestresses de la situació
política, i no estaven disposades a deixar-se desbancar, així com
així, per la reacció. Els reaccionaris, doncs, juntament amb tots
els seus aliats, es prepararen per a donar l'assalt final i enderrocar
definitivament aquella República que
196
tant dolçament i magnànimament havia nascut el 14 d'abril
de 1931.
No ha estat mai cap secret per a ningú, ni a Espanya ni a
cap altre país del món, que l'Església s'ha posat sempre al
costat —essent-ne un dels més ferms pilars— de tot el que
representa i és conservadorisme, capitalisme i reacció. L'Església
de casa nostra, que sempre ha estat al costat dels poderosos,
aprofità aquella nova avinentesa de la revifalla de les dretes,
per posar-se al seu costat. Uns i altres es prepararen i s'armaren,
no per a defensar-se, sinó per a atacar i extirpar tot el que fes
olor de republicanisme, socialisme, sindicalisme, anarquisme o
comunisme. En la preparació d'aquesta, diguem-ne, estratègia, no
hi faltaren tampoc els monjos de la cartoixa de Santa Maria de
Montalegre, puix que un mes abans que esclatessin els fets del 6
d'octubre de 1934 arribaren a l'estació del ferrocarril de
Montgat-Tiana una colla de caixes més que sospitoses. Caixes
que, sense pèrdua de temps, van ésser transportades en
carros, del poble de Tiana a la cartoixa de Montalegre. En
aquelles caixes hi havia prop de cent armes llargues —
winchesters i màusers —i més de 20.000 bales. Tot un arsenal.
Arsenal que segurament no era destinat a caçar conills en els
boscos d'aquelles muntanyes on es troba la santa cartoixa de
Montalegre! 1
1 El descobriment d'aquest arsenal d'armes i municions va ésser
molt curiós. Un dia, els ciutadans badalonins que guardaven la
cartoixa es dedicaren a fer neteja, puix que calia utilitzar l'edifici
ocupat abans pels novicis. Hi havia força palla escampada per
terra, la qual cosa no deixà d'intrigar-los, ja que era insòlit.
L'arreplegaren, i quina no va ésser la seva sorpresa en descobrir
una trapa sota aquella palla. Trapa que aixecaren de seguida.
Nova sorpresa en veure que hi havia una escala que conduïa a
dintre d'una gran pilastra completament buida. Qui havia dubtat
mai de l'enginy dels frares? Hi havia també instal·lació elèctrica.
Baixaren aquells graons, amb moltes precaucions, car, pensaren
aquells homes, que podia haver-
197