Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

A continuació, el Congrés donà mandat al Consell de la
Federació Local perquè prengués totes les mesures pertinents i
necessàries per donar a conèixer públicament el dictamen.
Ben aviat, però, començaren les «pressions oficials i
extraoficials», especialment des de Barcelona, tot i que el
Consell de la Federació Local dels Sindicats badalonins havia
comunicat oficialment i orgànicament al Comitè Regional de
Catalunya de la C.N.T. tots els acords que el Congrés havia
adoptat, per tal que els transmetés a tota l'organització de
Catalunya i al Comitè Nacional. Malgrat l'allau de pressions
que rebé, algunes, per cert, fetes de manera baixa i insolent,
l'organització obrera confederal de Badalona es mantingué
ferma i unida com una roca.
Per la premsa local, que publicà llargs comentaris sobre el
que havia estat el Congrés i per l'àmplia informació que en
donà el setmanari dels treballadors locals «La Colmena
Obrera», tot el poble de Badalona conegué la solució que els
Sindicats de la C.N.T. —aquells Sindicats obrers confederals,
sempre rabiosament vilipendiats, insultats i perseguits—
donaven a l'angoixós problema de l'atur forçós.
També s'organitzaren actes públics a totes les barriades de
la població per donar a conèixer a tots els ciutadans els acords
presos i l'abast que tenien. En tots els actes, que foren molt
concorreguts, l'aprovació fou general.
Finalment, es convidà tots els treballadors i els ciutadans en
general a assistir al grandiós míting que tingué lloc el
capvespre del divendres, 27 de novembre, a l'espaiós Cine-
Teatre Victòria. El local s'omplí de gom a gom, i foren milers
les persones de totes les condicions socials que no hi pogueren
entrar, per a escoltar el que els representants obrers exposaven
sobre les determinacions que el Consell de la Federació Local
havia
164
pres per portar a la pràctica el dictamen. Durant l'acte es donà
lectura al dictamen i es demanà a la gernació allà aplegada si
l'aprovava. Un sí unànime, cridat a ple pulmó, fou la resposta.
Aquell sí fou el premi a la tasca del Congrés que havia elaborat
i acordat aquell dictamen.
Després, uns quants treballadors intervingueren exposant que
els metges també tenien el deure de col·laborar a favor dels
obrers parats. La proposta fou aprovada per tots els reunits, i es
formalitzà de la manera següent: «Que els metges badalonins
haurien d'assistir gratuïtament tots els obrers sense feina i llurs
familiars».
A continuació s'invità els milers de ciutadans allí aplegats a
acompanyar el Consell de la Federació Local de Sindicats
Obrers, en manifestació, a les Cases Consistorials per a fer
entrega a la primera autoritat local del projecte aprovat, perquè
aquesta, en la seva qualitat de batlle de la ciutat, el donés a
conèixer oficialment a l'ajuntament en ple, alhora que a totes les
corporacions i entitats, perquè els treballadors confederals
badalonins entenien que totes havien de participar i col·laborar
per al bon èxit del projecte. Foren unes vuit o deu mil persones
les que es congregaren a la plaça de les Cases Consistorials.
L'alcalde, que en aquella època era el senyor Josep Cases, acollí
amb simpatia el Consell de la Federació Local dels Sindicats
obrers i el dictamen que li fou lliurat. L'alcalde va manifestar, i
molt sincerament, que acollia amb gust el dictamen que
oficialment se li presentava —el qual ja coneixia per les
referències que n'havia donat la premsa— i que «ell, Josep
Cases, batlle de Badalona, es comprometia, de manera solemne
i responsable, a presentar-lo a l'ajuntament, en sessió
extraordinària que convocaria especialment, i que faria tots els
esforços que caiguessin perquè la corporació municipal
l'adoptés íntegrament, puix que el considerava justíssim i, a
més, encertat, per servir els interessos de tot el poble, i que, per
tant, s'esforçaria també —conti-
165