Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

dol, que gairebé sempre acabava amb la intervenció de la
guàrdia civil, a trompades, en Centelles es posava a defensar els
oradors que havien parlat i sostenia tot el que havien expressat. I
tanmateix, si la policia no hagués interromput els oradors, ell
hauria estat el primer a criticar-los. Així era de contradictori
aquell home, que gaudia d'una gran popularitat a la capital i
comarca del Vallès occidental.
Com hem dit, d'en Centelles se'n poden contar moltes
anècdotes. Ara en recordo un parell més. Figureu-vos que havia
construït una caixa de morts, i quan s'enfadava amb la seva dona,
pel motiu que fos, a la nit la instal·lava al balcó de casa seva i
s'hi tancava a dormir,
Era soci del Círcol Republicà Federal, de Sabadell, des
de feia molts anys. Un cop proclamada la Segona República,
l'any 1931, començà a criticar, d'una manera despietada, els nous
«enxufats» de la situació. Tan enllà arribaren les seves fuetades
que fou expulsat del Partit Federal i li fou prohibida l'entrada al
Círcol. Els cambrers que servien al cafè, reberen l'ordre que,
en cas de presentar-s'hi en Centelles, no li servissin cap mena
de consumició. La seva reacció fou dir: «Corn, a mi se m'ha de
privar això, si aquí és a casa meva? Jo continuaré venint i
prendré cafè a la taula on sempre m'he assegut, al costat dels
"intel·lectuals i caps grossos" de la casa. No faltaria més!» I, en
efecte, l'endemà, i cada dia, continuà presentant-se, havent
dinat i havent sopat, al Círcol. S'asseia a la «seva» taula, es
treia de les butxaques una tassa, un filtre de fer cafè i un termo
amb aigua calenta i es preparava el seu cafè. També portava un
fanal, que encenia i col·locava damunt el vetllador, mentre
prenia el seu cafè, i es posava a llegir la «Soli», que havia
comprat per a «emprenyar» encara més —deia— als seus
expulsats...
Tanmateix, i malgrat la seva manera d'ésser tan especial, en
Centelles era amic de tothom. Amb l'artista-ceramista
sabadellenc, molt conegut a tot arreu, Marià
325