Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

un dels automòbils de l'escorta policíaca li passà per
damunt, i lí trencà la cama dreta.
Quan en Masachs recobrà el sentits es veié rodejat de gent
i de policies. Va veure més pistoles que apuntaven a la seva
cara que no pas mans. Malgrat el seu lamentable estat
físic, el lligaren com a Crist... Va fer un esforç suprem
per mirar el seu rellotge de polsera: «volia saber l'hora que el
mataven». Veié lluny el cotxe del dictador, que s'havia
parat prop de l'edifici del Govern Civil. D'aquest cotxe, en
baixà el dictador, més espantat que en Masachs, perquè
aquest acceptava la sort que corria amb una certa filosofia...
EI portaren a la «Jefatura» Superior de Policia, aquella
«Jefatura» tan sinistra, de recordí, tan punyents i dolorosos,
sempre rodejat de policies que no sabien ni què dir-li.
Davant d'aquell silenci enutjós, en Masachs tingué el
coratge de dir-los: «Contestaré totes les preguntes que
se'm facin». A aquests mots, li respongué un coronel de la
guàrdia civil: «Jo no he de preguntar-li res!»
A «Jefatura» l'identificaren de seguida. La seva fitxa
deia: «Domènec Masachs i Torrente, que fa pocs mesos que
ha sortit del Penal del Puerto de Santa Maria. Anarquista
perillós». Un policia se li acostà i li va dir, amb la
tradicional manera que tenen tots els policies de tutejar els
"delinqüents"»: «Si haguessis anat més ben armat, amb una
pistola o una bomba, t'hauries fet l'amo del cotxe, i altres
coses haurien passat...».
Després l'interrogaren. Els policies volien saber quins
eren els seus còmplices. En Masachs, malgrat les seves
ferides i el dolor que li feien, no perdé la serenitat, i amb un
aplomb que va sorprendre tots els presents, respongué: «El
general Malet, a l'època de Napoleó, intentà un cop militar
contra l'emperador, i s'apoderà d'algunes casernes de París. No
va triomfar, perquè uns oficials el traïren. Passà davant un
consell de guerra. El fiscal li demanà també quins eren els
seus còmplices en la conspiració.
282