Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

More documents

Recommendations

Info

arament, per no dir mai, actuà en cap grup específicament anarquista. Era una mena d'individualista a la seva manera, pel que fa referència a les seves accions violentes, puix que totes eren de la seva pròpia collita. Tanmateix, en Masachs, era un home que no defugia el contacte amb els seus semblants, ans al contrari, cercava la companyia, acostant-se i treballant conjuntament amb els altres homes que, com ell, lluitaven per un món millor que el present. Així, el veiérem, fora de la C.N.T. actuar en organitzacions esperantistes, naturistes, excursionistes i culturals. Però aquestes darreres activitats no el privaren d'haver de fer molts anys de presidí. Semblava talment que estigués predestinats a ésser l'hoste permanent de la Presó de Barcelona, dels presidis del Dueso, Puerto de Santa Maria i de Cartagena. I, tanmateix, si un home estimava la llibertat i el treball era ell! En Domènec Masachs va néixer a Barcelona, al carrer Sant Antoni (avui Atlàntida), número 5, primer pis, a la barriada de la Barceloneta, l'any 1891. Als sis anys va perdre el seu pare, que treballava de fuster a La Maquinista Terrestre i Marítima, i era un home d'idees avançades. Quan tot just tenia deu anys, començà a treballar a la casa Henrich i Cia., successors de Ramírez, d'arts gràfiques, com a aprenent, per tal d'ajudar la seva pobra mare, que feia de planxadora, i la seva germana, que tenia uns anys més que ell. Ben aviat se li manifestà l'esperit de rebel·lia contra la injustícia social. Mentre era aprenent impressor, ell i un company seu secundaren la vaga general de Barcelona l'any 1902. Per aquest fet, ambdós foren acomiadats del taller on treballaven. Així començà la seva contribució a les lluites socials, a les quals tant i tant va contribuir durant la seva vida. Com també començaren les discussions amb la seva mare i germana, les quals estaven neguitoses en veure el camí que prenia el seu fill i germà. «Ai, aquestes idees, que te'n portaran, de maldecaps, fill meu! Ets 278 igual que el teu pare, que en pau descansi!», li repetia la seva bona mare. De l'any 1902 al 1906 treballà en altres impremtes, i del 1907 al 1911 a la fàbrica de sedes Can Batlló. De cop, s'enamorà dels tramvies barcelonins. El seu desig era de poder, un dia, conduir un tramvia. Això esdevingué com una obsessió. Va escriure a Mariano Foronda, que era el director d'aquella companyia belga que explotava els tramvies de la capital catalana, demanant-li una plaça. La va obtenir. L'any 1911 va entrar corn a engrassador mecànic al dipòsit de tramvies del Torrent de les Flors, a la barriada de Gràcia, on justament, després de la mort del seu pare, el mes d'abril de 1897, havia anat a viure amb la seva mare i germana. À en Masachs, més d'una vegada, se'l veia conduint tramvies —i amb quin orgull ho feia!— pels carrers de Barcelona per provar-los després de reparats o engrassats. L'any 1912 va morir la seva mare. Masachs continuà vivint encara uns anys amb la seva germana. Aquesta professava la religió catòlica amb força fanatisme Això, però, no fou obstacle perquè els dos germans conservessin sempre un gran afecte. Àdhuc en els moments de més adversitat d'en Masachs, la seva germana l'ajudà en tot i per tot. L'any 1919, amb motiu de la vaga de La Canadenca, que tanta ressonància va tenir a casa nostra i a tot el món, en Masachs va ésser acomiadat de la Companyia de Tramvies, per sindicalista i «pertorbador». A començaments de l'any 1920, per «resistència» a la guàrdia civil, al carrer de Salmerón, de la barriada de Gràcia, va ésser detingut, processat, jutjat i condemnat a sís anys de presidi. Condemna que va complir entre els penals del Dueso i de Puerto de Santa Maria. De retorn de presidi, pel maig del 1926, va anar a Sallent, i entrà a treballar a la fàbrica de Teixits de Vidal Germans. Un parell de mesos després, sense que hagués desnonat la feina, marxà a Barcelona, amb el propòsit 279
ferm i decidit de «...com sigui que dintre de pocs dies el dictador d'Espanya, Miguel Primo de Rivera ve a Barcelona, jo faré tots els possibles per matar-lo. D'aquesta manera, amb el meu gest, una vegada acomplert, les llibertats ciutadanes retornaran a tot el país i els presos polítics i socials seran alliberats.» Afegia, encara, per justificar l'acte que volia cometre: «Jo no mataré per venjança, per hàbit de fer-ho, per sistema, ni por odi, sinó que armaré el meu braç per a alliberar el món d'un tirà, i a Espanya d'un dictador, sense cap desig de glòria ni de popularitat». Amb aquesta convicció i un punyal nou que va comprar, convençut que tot el poble estava amb ell —em recordo ara del famós artista Ramper, que en una representació teatral, en sortir a escena amb un paquet d'exemplars de «La Nación», el diari que era portaveu de la Dictadura, cridava:
Page 2 and 3:
FRONTERA OBERTA Aquesta col·lecci
Page 6 and 7:
Reixa de presó, obra de l'escultor
Page 8 and 9:
PRÒLEG Quan l'autor d'aquest llibr
Page 10 and 11:
amics de l'autor, persones ben cone
Page 12 and 13:
Barcelona, el famós i memorable ar
Page 14 and 15:
en la seva majoria, el protestantis
Page 16 and 17:
posar terme a aquell estat de coses
Page 18 and 19:
Canudes, que tornarien a les nou de
Page 20 and 21:
L'endemà, dimecres, continuà la v
Page 22 and 23:
Quan s'assabentaren del que havia p
Page 24 and 25:
Dos anys més tard, el 20 d'abril d
Page 26 and 27:
de cercar els mitjans més adients
Page 28 and 29:
atracció horrorosa als carrers de
Page 30 and 31:
directors de l'empresa italiana Met
Page 32 and 33:
als morts anteriorment citats, fan
Page 34 and 35:
Martínez Anido, que ocupà el mini
Page 36 and 37:
V L'«ATEMPTAT» CONTRA EL GENERAL
Page 38 and 39:
s'hi oposà rodonament: iYo me cisc
Page 40 and 41:
l'advocat barceloní Andreu Homs, q
Page 42 and 43:
nillets» badalonins. Trompades, co
Page 44 and 45:
sang que encara brollava de les fer
Page 46 and 47:
nat Cerdeño, que dirigia el comit
Page 48 and 49:
aquest company. I cap allà anà la
Page 50 and 51:
obreres de les comarques. En aquell
Page 52 and 53:
de vaga general i demanava que l'en
Page 54 and 55:
- El capità Fermin Galàn, afusell
Page 56 and 57:
general, Joan Serret i Bruguera 4 ,
Page 58 and 59:
uns oficials de l'exèrcit, se'ls t
Page 60 and 61:
I no els digué res més, ni els do
Page 62 and 63:
Com hem vist, pel que acabem de tra
Page 64 and 65:
Llavors, davant el fet que tots els
Page 66 and 67:
Nou, Sant Martí i Sants pels compa
Page 68 and 69:
i s'acordà anar a aquella entrevis
Page 70 and 71:
positives que la fe. La fe de molts
Page 72 and 73:
VIII UN VIATGE DE NUVIS A l'amic i
Page 74 and 75:
los, que així es deia un dels dos
Page 76 and 77:
durant la dictadura del general Pri
Page 78 and 79:
vien governat i administrat els int
Page 80 and 81:
la mainada i els vells hi puguin co
Page 82 and 83:
A continuació, el Congrés donà m
Page 84 and 85:
ni se'n abstingué. La qual cosa vo
Page 86 and 87:
Davant d'això, a proposta del batl
Page 88 and 89: Manuel Azaña. Al castell de Montju
Page 90 and 91: Malgrat el fàstic que sempre ens h
Page 92 and 93: i aquest, com a defensa suprema red
Page 94 and 95: Salut Pública i, més que ningú,
Page 96 and 97: obreres gairebé sempre es trobaven
Page 98 and 99: el volia per a res, puix que, tot i
Page 100 and 101: Barcelona els militars havien fraca
Page 102 and 103: ton. Per poder completar l'alimenta
Page 104 and 105: de la Conselleria de Sanitat i Assi
Page 106 and 107: Uns refugiats, que havien presencia
Page 108 and 109: tot, fer assassinar-ne molts dels q
Page 110 and 111: la qual, si bé no es va aconseguir
Page 112 and 113: Ple Regional no va prendre cap acor
Page 114 and 115: tenia el coratge de pujar dalt d'un
Page 116 and 117: mat de «teories boges, perilloses
Page 118 and 119: que amb Pallàs participaren en l'a
Page 120 and 121: períodes de repressió, com, per e
Page 122 and 123: Eduard Alsina i Bilbeny, «Cinto de
Page 124 and 125: treballadors. Així va fer assassin
Page 126 and 127: ment per aquesta manera tan estúpi
Page 128 and 129: Salvador Seguí i Rubinat, « Noi d
Page 130 and 131: català. Suposicions que anaven tan
Page 132 and 133: de qui era aquell «minyó» anomen
Page 134 and 135: alhora, que no es tractava de cap
Page 136 and 137: els convido a tots vostès a anar a
Page 140 and 141: un dels automòbils de l'escorta po
Page 142 and 143: trobar un advocat que el defensés.
Page 144 and 145: En Pere Vilalta i Gras era una de l
Page 146 and 147: tenia el despatx al carrer Diputaci
Page 148 and 149: que els obrers cenetistes sabadelle
Page 150 and 151: el seu lloc, defensant l'alta insti
Page 152 and 153: des d'on continuà el combat. Podem
Page 154 and 155: Els fugitius passaren els Pirineus
Page 156 and 157: No vaig perdre ni un moment. Pel pr
Page 158 and 159: ésser castigats per les autoritats
Page 160 and 161: L'ase, com si ho hagué comprès, l
Page 162 and 163: Burgès, l'unia una gran amistat. A
Page 164 and 165: prés del seu treball, no tenia alt
Page 166 and 167: Una «conducció ordinària» de pr
Page 168 and 169: sacrificà tot —àdhuc la seva vi
Page 170 and 171: naren tota mena de facilitats. Tanm
Page 172 and 173: Arenas, i de l'entrada en un dels t
Page 174 and 175: Joan Peiró i Belis quan tenia 20 a
Page 176 and 177: de remoure cels i terra, de fer tot
Page 178 and 179: tistes eren ateus, i els falangiste
Page 180 and 181: gué, per tranquil·litzar els seus
Page 182 and 183: confessés. Davant la negativa d'en
Page 184 and 185: Tot seguit, i després de la «misi
Page 186 and 187: I Text íntegre de l'article «Sold
Page 188 and 189:
de la pàtria sino que harán honor
Page 190 and 191:
como ministro de Orden Publico del
Page 192 and 193:
INDEX ONOMÀSTIC Abós I Serena, Mi
Page 194 and 195:
Calduch, Josep, 60. Callao, 378. Ca
Page 196 and 197:
Girón de Velasco, José Antonio, 3
Page 198 and 199:
Pabón, Jesús, 52, 266, 269. Paco
Page 200 and 201:
Subirà, Agustí, 61. Subirà, Díd
Page 202:
IX. Un projecte reformista ........
show all

Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?