Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Llavors, davant el fet que tots els ponts d'entesa eren
completament trencats, Galán, en una de les moltes entrevistes que
els delegats cenetistes de Badalona celebraren amb ell, digué als
delegats badalonins, que eren Felip Barjau i Antoni Blanco:
—¿És que vostès, malgrat la posició que manté el Comitè
Nacional de la C.N.T., estan disposats a continuar la relació
amb mi i, com a conseqüència, tirar endavant i anar fins a la
revolta, jugant-se la vida, per lluitar per les llibertats del nostre
poble?
Els dos militants obrers llibertaris li contestaren:
—Les forces confederals i llibertàries que nosaltres
representem a Catalunya, que ens han encarregat de continuar tes
relacions amb vostè, estan disposades a secundar els seus plans,
perquè, des del primer dia que ens els donà a conèixer, els
trobem factibles. Compti, doncs, amb nosaltres. Per això, i no
per altra cosa, som ací.
—En aquest cas —digué Fermin Galán—, no cal que
els digui amb quina emoció i agraïment rebo la confiança que
dipositen en mi. Ara els demano: ¿és que vostès poden comptar
amb dos mil homes decidits i revolucionaris?
Els nostres delegats li contestaren que d'antuvi, i amb la
rapidesa amb què ho volia Galán, no es podien comprometre a
trobar un tal nombre d'homes. Aleshores, el coratjós capità
romangué uns moments pensatiu, i els demanà de nou:
—En un terme, el màxim de curt, amb quants homes del seu
moviment podrien comptar?
Els delegats Antoni Blanco i Felip Barjau es miraren, es
consultaren i respongueren que ells, o sigui, els dos Comitès que
representaven, podrien comptar amb vuit-cents homes, en el
moment inicial de la revolta projectada.
—Me bastan esos ochocientos hombres para iniciar la
sublevación en Barcelona. Con la seguridad más abso-
128
luta que, con las otras fuerzas militares y civiles con que yo
cuento y la acción a realizar, en pocas horas la capital catalana
estará completamente en nuestro poder— els digué Galán, com
il·luminat i ple d'entusiasme.
El pla inicial de la revolta era el següent: Uns quatre-cents
cenetistes i anarquistes entrarien al castell de Montjuïc per uns
indrets determinats que donen a la barriada d'Hostafrancs. Al
castell se'ls armaria amb fusells, i amb una bona part de la
guarnició, baixarien a la ciutat per fer conjunció amb els restants
quatre-cents llibertaris, als quals aportarien fusells. Tots es
situarien en llocs estratègics de la ciutat, sota el comandament
dels homes que ells mateixos designarien, pertanyeràs tots a
llurs organitzacions. Tots, naturalment, haurien estat sota el
comandament directe i responsable del capità Fermin Galán.
D'altra banda, es comptava que el general Gonzalo Queipo
de Llano trauria al carrer dos regiments de cavalleria, amb tots
els caps i oficials, i sota el comandament superior de Galán. Amb
aquestes forces, i amb d'altres que el capità Galán comptava
que s'unirien al moviment, s'apoderaria de capitania general,
Drassanes, Govern Civil, «Jefatura» de Policia, ajuntament,
Diputació provincial, catedral, les dues estacions emissores de
ràdio que existien, etc. En el cas que algunes casernes de
l'exèrcit i de la guàrdia civil no es volguessin sumar al
moviment revolucionari, Galán donaria l'ordre a la guarnició
militar del castell de Montjuïc de bombardejaries amb els
canons de la fortalesa.
Tot seguit, per les antenes de Ràdio Barcelona i de l'altra
emissora barcelonina, es donarien a conèixer al país els motius
del moviment. I l'organització confederal declararia la vaga
general revolucionària a tot Catalunya, i, si fos possible, a tot
Espanya.
L'heroic capità de Jaca creia que aquesta acció revolucionària,
en la qual l'audàcia i la rapidesa havien de
129