Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

V
L'«ATEMPTAT»
CONTRA EL GENERAL
MARTÍNEZ ANIDO
«Del atentado que ha dado origen a nuestra
destitución no hay por què hablar mas». Així s'expressà
el general Severiano Martínez Anido, en arribar a
Madrid, uns dies després del dia 22 d'octubre de
l'any 1922, data en què fou destituït de manera
fulminant pel cap del govern espanyol, José
Sànchez Guerra, del càrrec de governador civil de la
«província» de Barcelona, juntament amb Miguel
Arlegui, que ocupava la «Jefatura» Superior de
policia de la mateixa ciutat.
Per haver viscut en part la història d'aquell
«atemptat», ens creiem en el deure d'explicar el que
sabem que passà aquella nit fatídica del 21 al 22
d'octubre de 1922, en què moriren tres treballadors
i un policia.
Des de feia prop de dos anys —és a dir, des de
primers de novembre de 1920, quan el general
Martínez Anido havia estat nomenat governador
civil de Barcelona—, la repressió contra els
treballadors que militaven a la C.N.T., a Barcelona
i a la seva «província», es feia més viva, cruel i
salvatge. Eren ja prop de tres-centes les persones que
havien caigut assassinades, centenars els ferits i milers
els empresonats i els qui havien hagut de fugir a
l'estranger per a evitar d'ésser exterminats. Els militants
de la C.N.T. que quedaven, els qui encara lluitaven, es
defensaven de la millor manera que podien, amb els
mitjans que tenien a llur abast. La majoria d'aquests
militants eren joves de 17 a 21 anys. En les reunions
clandestines que celebraven, s'havien plantejat la
qüestió d'aquella repressió salvatge que sofrien els
militants i s'havien preguntat si no havia arribat l'hora
de jugar-se el tot per tot, per tal d'acabar amb aquella
persecució. Mentre discutien aquesta qüestió,
72