Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

els milers i milers de manifestants que, a la tarda, es
concentrarien en el lloc esmentat. Li van fer
avinent, també, que si la força pública intentava
d'atropellar el dret cívic del poble, aquest
respondria a la provocació amb tots els mitjans que
tingués al seu abast. I, per tant, que el feien
responsable, com a governador civil, de tot el que
pogués esdevenir.
De retorn al local social dels sindicats obrers, els
comissionats informaren els centenars de militants que
els esperaven del resultat de l'entrevista amb el
governador. La indignació, una vegada més, prengué
proporcions grandioses. Llavors hi hagué una
proposta ferma i tallant: mobilitzar ràpidament tots
els militants, i que aquests es procuressin, per tots els
mitjans, els «elements adequats» —els que fossin—
per a poder fer front a la més petita intervenció i
provocació de la policia per impedir la
manifestació.
Amb quin entusiasme, amb quina fe i
abrandament uns centenars de militants anarcosindicalistes,
obrers de la C.N.T., recorregueren
totes les barriades de Barcelona i, àdhuc, les
ciutats i pobles veïns, per donar la veu d'alerta i
convidar tota la militància confederal perquè, sense
perdre gens de temps, anessin a la capital catalana,
preparats a jugar-se la vida, si calia.
El governador civil i el cap de policia, si bé
compliren l'amenaça feta el matí a la comissió de
cenetistes de mobilitzar la força pública, i havien
situat nombrosos piquets de policia i guàrdia civil
de cavalleria i de peu pels voltants de la plaça de
Catalunya, cal dir, però, que bona part d'aquella
força no portava terceroles. Tanmateix, semblava
disposada a «estovar» els ciutadans quan l'ordre els en
fos donada. Però, amb el que no havien comptat
aquelles forces repressives era que els cenetistes no
estaven disposats a deixar-se «estovar» impunement
i, com sempre, salvatgement. Per primera vegada,
aquells militants obrers confederals empraren la
tàctica de col·locar,
102
a uns pocs metres dels piquets de la força pública,
una vintena o més d'homes degudament armats i
disposats a impedir el més petit moviment agressiu
de la força pública. Així, bé que alguns d'aquells
piquets intentaren de donar alguna càrrega, els que
manaven les forces de repressió s'adonaren de
seguida de la ferma voluntat d'aquells homes de no
deixar-se dominar i desistiren d'emprendre cap altra
acció repressiva.
Mentrestant, milers i milers de treballadors i de
ciutadans feien cap, venint de totes les direccions,
cap a la plaça de Catalunya. Prop de les quatre de
la tarda, quan es tingué la seguretat que la força
pública era completament neutralitzada, la grandiosa
manifestació es posà en camí cap al Portal de
l'Àngel, plaça de Santa Anna, carrers dels Arcs,
del Bisbe, Ciutat i Regomir fins al govern civil.
Ni un crit, ni una sola veu fora de to. Aquella
immensa gentada, aquells milers i milers de
ciutadans, amb una gravetat que corprenia, àdhuc als
més insensibles a les emocions humanes, amb
serenitat i disciplina, anava seguint les dues
presidències que s'havien format, integrades pels
Comitès de la Federació Local de Sindicats Unies
de Barcelona, Confederació Regional del Treball
de Catalunya, Confederació Nacional del Treball i
per les representacions confederals de totes les
contrades de Catalunya. Una comissió de quatre
companys cenetistes, presidida pel mestre i
company Josep Alberola, fou rebuda pel governador
civil, Salvador Raventós. Li van manifestar, una
vegada més, la més enèrgica protesta de
l'organització obrera confederal per l'assassinat dels
companys Seguí i Comes. El governador civil
manifestà també la seva repulsa pel crim comès.
Aquestes declaracions, tant la del governador civil,
com la de l'Alberola, foren repetides des del balcó
del govern civil als milers de manifestants.
A les sis de la tarda, la Federació Local de
Sindicats Unics de Barcelona publicà una nota que
aixecava l'ordre
103