Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

guardà per en Cinto de la Palla, fins i tot després de la
tràgica mort d'aquest!
Mentre ell, en Cinto, mantenia a ratlla els propis companys
d'idees i la família en la qüestió del seu comportament en la vida
privada, les envestides de la reacció patronal i policíaca
esdevenien més fortes contra ell. Fou objecte de dos atemptats,
per part dels pistolers del Sindicat Lliure, dels quals sortí il·lès.
Tant i tant li anaren estrenyent el cercle, que li feren la vida
impossible en tots els aspectes. Davant d'això, algunes de les seves
amistats personals cercaren la mediació d'un amic íntim del
general Martínez Anido, un tal Pere Sabater i Curto, fabricant
d'alcohols —que més tard, durant la dictadura de Primo de
Rivera, havia d'ésser alcalde de Badalona—, per tal que
«negociés» amb Ramon Sales, president dels Sindicats Lliures,
perquè deixessin tranquil en Cinto la Palla, D'aquesta
negociació, en feren un parany. Martínez Anido digué al seu
amic Pere Sabater que calia que un dia determinat —el
dimecres, 22 de juny d'aquell any 1921— es presentés amb en
Cinto de la Palla, al seu despatx del Govern Civil de Barcelona,
on la qüestió s'arreglaria.
Aquell dia —cal que ho repetim, el 22 de juny de l'any
1921—, en Cinto es disposà a anar al Govern Civil de
Barcelona, a enfrontar-se amb el mateix general Martínez Anido,
perquè li diguessin d'una vegada per totes què pretenien i què
volien d'ell. Aquest projecte el comunicà a diversos companys. Se
li aconsellà, amb els arguments més convincents, que no hi anés.
Se li proposà d'amagar-lo o que marxés de Badalona. No hi
hagué res a fer.
Ben decidit, doncs, i en companyia de Pere Sabaté —la
dona del qual era una de les amistançades que tenia Martínez
Anido—, anà al Govern Civil de Barcelona. El general
assassí del proletariat català ja els esperava al seu despatx.
Parlaren... L'Anido els digué que l'única solu-
248
ció que havia trobat perquè deixessin tranquil a en Cinto de la
Palla era que, en aquell moment, anés, amb Pere Sabater com a
garantia que no li havia de passar res, al local social que els
Sindicats Lliures tenien al carrer de Capellans, cruïlla amb el
carrer de Sagristans, de Barcelona. Davant d'ells, Anido
telefonà a Ramon Sales i li digué: «Ahora mismo salen de mi
despacho los señores Eduardo Alsina y Pedró Sabater, que le
acompaña, hacia su despacho, a fin de que puedan encontrar una
fórmula de arreglo en lo que les separa».
Cap aquell local s'adreçaren els dos homes. En Cinto, decidit
i valent, com sempre. Aquesta vegada, però, no sabia que
s'encaminava cap a la mort. Després de sortir del Govern Civil
travessaren la plaça de Palau, i s'endinsaren pel carrer de
l'Espaseria. Eren les 5,20 de la tarda. De sobte, els sortí al pas un
grup de sis homes, armats amb pistoles, que portaven ben visibles
a les mans. Amb rapidesa apartaren violentament en Pere Sabater, i
començaren a disparar sobre el cos gegantí d'en Cinto. Els
assassins, amb la mateixa impunitat amb què cometeren l'execrable
fet, desaparegueren tranquil·lament, sense que ningú els molestés en
el més mínim.
Pocs moments després de l'atemptat es presentà la policia i una
ambulància de la Creu Roja, que recollí l'Eduard Alsina, que
encara estava amb vida. Fou portat a l'Hospital Clínic. Els
metges de guàrdia diagnosticaren 27 ferides, en diferents parts
del seu cos, moltes mortals, produïdes totes per trets de pistola.
Malgrat aquestes ferides, i que el fet s'havia produït a les 5,20 de
la tarda, el nostre dissortat amic i company no va morir fins a
mitja nit, després d'una lluita terrible contra la mort. Això
donarà una idea de quina era la seva resistència física.
Així el general Martínez Anido feia assassinar els homes
idealistes i honrats, que no havien comès altre delicte que lluitar
apassionadament per les reivindicacions dels
249