Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

llocs de treball. Davant d'aquesta situació dramàtica, l'organització
obrera confederal decretà una vaga general de protesta
a tot Catalunya. Les autoritats, d'acord amb el govern de Madrid,
declararen de seguida l'estat de guerra a tot el Principat. La
C.N.T. sofrí novament una altra època de repressió, que va fer
estralls en els rengles del proletariat català. Malgrat això, els
sindicats obrers, bé que en la clandestinitat, continuaren
funcionant i força normalment i coordinats. En uns moments de
calma que es produïren cap a la meitat de l'any 1920, es va
poder tornar a respirar i fer-se les coses a la llum pública.
Però, llavors, al mateix temps, s'alçaren les crítiques verinoses
contra en Seguí. La calúmnia i totes les armes eren bones per a
ensorrar i arrosegar pel llot la integritat moral del «Noi». No
hi hagué escrúpols de cap mena per a ensorrar-lo.
En Seguí, que posseïa una bonhomia excepcional, no per
això deixaren d'afectar-lo en el més profund de la seva ànima
les baixeses de què era objecte per part dels qui es deien els seus
companys d'idees. Tan gran fou la seva amargor, que s'apartà,
momentàniament, de tota actuació sindical. Davant d'aquella
retirada, les crítiques contra ell esdevingueren encara més
escandaloses, més abominables. Fou acusat d'ésser obra seva
l'acceptació per la Confederació Regional del Treball de
Catalunya de participar en la Comissió Mixta, fou acusat de
totes les falles hagudes i de totes les que existien dintre l'organització
confederal, de voler portar el moviment anarco-sindicalista
a la política, etc. etc.
Els seus amics i companys més íntims que també eren militants
obrers i llibertaris, havien de batre's coratjosament per refutar tota
aquella allau d'acusacions i de calúmnies llançades contra l'home
més prestigiós i estimat dels treballadors catalans, i el que més
temien la burgesia i els representants de l'estat espanyol.
Un bon dia, els seus acusadors, convocaren en Seguí
256