Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

ells es trobaven al dipòsit judicial, era que a la «Jefatura»,
en ésser coneguda la destitució de Martínez Anido i
d'Arlegui, el comissari Agapito Marín i tots els
policies i executors de tants crims comesos durant
aquell període de dos anys, tingueren por, una por
terrible, i ordenaren a l'inspector Romero que els sis
detinguts que es trobaven a l'Hospital Clínic fossin
retornats a «Jefatura».
L'endemà, al matí, els sis detinguts, en un cotxe
cel·lular tirat per dos cavalls, foren traslladats de
«Jefatura» a l'Audiència, essent posats a disposició
del Jutjat de Llotja. Bé que novament foren
emmanillats, ja notaren que quelcom d'important havia
d'haver passat, puix que els tractaven més benignament i
amb mirament. Tanmateix, ignoraven totalment el que
havia passat aquella matinada. I molt menys sospitaven
que els dos monstres, Martínez Anido i Arlegui, ja no
pintaven res a Barcelona. A la tarda d'aquell mateix
dia, els detinguts, un a un —la incomunicació
continuava en vigor per a ells—, van ésser
presentats davant el jutge de primera instància del
districte de Llotja, senyor Céspedes. L'acompanyava en
la seva tasca interrogadora el fiscal de «Sa Majestat»,
senyor Diego Medina. Com deia la segona nota
oficial publicada per la premsa —en alguna cosa
havia de dir la veritat—, les declaracions que feren el
dia 24 d'octubre els sis joves detinguts de la C.N.T.
duraren més de tres hores. Amb aquelles declaracions,
tant el jutge com el fiscal, acabaren de posar en clar els
fets i aconseguiren noves proves del que havien
organitzat Martínez Anido i Arlegui.
Els detinguts, aquella mateixa nit foren traslladats,
amb idèntiques «preocupacions» i en un cotxe
cel·lular, tirat per cavalls, encara, a la presó del carrer
d'Entença. Aquesta vegada, però, anaven custodiats per
algunes parelles de la guàrdia civil.
El sis detinguts no foren processats, ni tan sols per
portar armes de foc i municions. Cinc o sís dies
després
98
d'haver ingressat a la presó, a les dues de la tarda, els
nostres sis homes foren alliberats sense que pesés damunt
d'ells cap mena d'acusació. Abans de sortir al carrer,
passaren pel gabinet antropomètric. L'oficial encarregat
d'aquell servei, el vell i simpàtic «Don Marcial» —
fou un dels millors oficials del Cos de Presons de la
presó Model de Barcelona, el qual sempre tractà amb el
mateix respecte i fins i tot amb simpatia els
homes de la C.N.T.—, digué als sis joves
llibertaris:
—Muchachos, mis más fervientes felicitaciones.
¡Vosotros sí que podéis decir que habéis resucitado
a la vida!
—Ressuscitats a la vida? I per què, si ara, en sortir
al carrer, en el millor dels casos, ens claven un raig de
trets de pistola! —li contestaren aquells xicots,
estranyats del que acabava de dir-los «Don Marcial».
—¿Quién os los va a pegar? ¿Es que no sabéis que
Martínez. Anido y Arlegui han sido destituidos y ya no
estan en Barcelona?
—¿Com? Això no és possible —li respongueren
aquells sis homes, encara demacrats i
completament desfets a causa d'aquells dies de prova
que havien passat. Ells no podien creure que els dos
generals que tan vilment s'havien comportat haguessin
estat destituïts i foragitats de Barcelona pel govern de
Madrid.
Llavors, «Don Marcial» els ensenyà un exemplar
del diari «Las Noticias», que en aquell temps sortia els
matins a Barcelona, en el qual pogueren llegir, escrit
en grans titulars, la destitució dels dos generals.
Uns quinze dies després, la C.N.T., que els generals
Severíano Martínez Anido i Miguel Arlegui i la
burgesia catalana volien ofegar en un bany de sang
ressorgia més potent i vigorosa que mai a la llum
pública, i celebrava un grandiós míting d'afirmació
sindicalista revolucionària al Palau d'Arts Modernes,
de Montjuïc, que encara no estava del tot acabat. Van
assistir a aquell míting més de 80.000 treballadors
barcelonins i nombroses delegacions
99