Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

IX
L'ESCULTOR JOSEP CENTELLES
L'escultor en fusta Josep Centelles i Vilamunt fou un home
d'una senzillesa extraordinària, que va residir a la ciutat de
Sabadell, on havia nascut l'any 1882. Per a molta gent, però,
fou considerat com una mena de «tranquil», de «boira», si voleu.
Pels seus acudits, i per moltes de les coses que feia, s'assemblava
força a Santiago Rusiñol. Naturalment, en el que no
s'assemblava era en el fet que Rusiñol tenia molts diners, i, en
canvi, en Centelles, tot i haver treballat sempre per defensar el pa
dels seus, era pobre.
Era un pobre, però, amb una riquesa espiritual tan gran que no
envejava res a ningú. Algunes vegades li havíem sentit dir,
dirigint-se a alguns dels nou rics sabadellencs:
—Si en tens més que jo, guarda-te'ls, que bé prou et faran
falta un dia, cap de brot!
Havia fet escultures d'un art admirable. Algunes, per cert, de
caràcter religiós, que els missaires, com deia ell, li
compraven amb afany, pagant-li el preu que els en demanava.
Tanmateix, el renegaire d'en Centelles no creia en les coses de
l'Església, ni en les celestials, que hi ha qui diu que existeixen.
Tot i que es deia republicà federal —dels d'en Francesc Pi i
Margall— manta vegada, si s'havia llevat amb el peu esquerre,
ho criticava tot, i llavors esdevenia un furibund «anarquista» que
volia cremar-ho i tirar-ho tot enlaire. De vegades, també, depenia
sempre del seu humor, se les emprenia contra els anarquistes,
sindicalistes i els republicans mateixos. Tanmateix, sempre fou un
gran amic de tots ells, als quals admirava perquè eren homes que
lluitaven per fer triomfar els seus ideals de justícia i de fraternitat
humana.
Quan els fets revolucionaris del mes de juliol de 1909, la
ciutat de Sabadell estigué tota una setmana en mans
320
dels revolucionaris, els quals proclamaren la República Social.
En aquells fets, en Centelles també hi prengué part. El
moviment fracassà, puix que no fou secundat per la resta
d'Espanya. Llavors començà la repressió per part de les
autoritats. Detencions, escorcolls domiciliaris a dojo i recerca
d'armes. En Centelles continuà vivint a Sabadell, sense fer-se
veure massa. Amagà una bona colla d'armes, fusells i revòlvers, a
casa seva, camuflant-ho sota la màquina serradora que tenia al
seu taller d'escultor. Al damunt, hi posà un bon munt de
serradures, i distribuí arreu del taller les imatges religioses que
tenia fetes. Pocs dies després, per haver estat denunciat, se li presentaren
dues parelles de la guàrdia civil, acompanyades d'un
capellà. Quan aquest veié aquelles imatges religioses i en
Centelles, que s'havia posat unes ulleres negres de vell antiquari,
va creure que la denúncia era falsa, i, adreçant-se als guàrdies
civils, els digué:
—Vàmonos, que nos han engañado. Este hombre, no lo
véis, es un verdadero santo...
D'aquesta manera en Centelles s'escapà, aquella vegada, d'anar a
la presó, i es pogueren salvar les armes.
Per provar com era de barrilarie aquell home genial,
explicarem una altra de les seves coses. En un immoble de la
Rambla de Sabadell hi havia instal·lada una associació que
batejaren amb el nom d'Acadèmia de Belles Arts, que era
subvencionada i concorreguda per una bona part de la burgesia.
Tot l'art que aquells senyors anaven a cultivar en aquell local era
el dels panxacontents: estar-se ben ajaçats en els sofàs, tot fumant
uns grossos cigars i bevent conyac a discreció, mentre
s'explicaven llurs aventures galants. Un bon dia, però, el trempat
d'en Centelles va voler aigualir la tranquil·litat d'aquells «artistes»
i es presentà a l'Acadèmia de Belles Arts acompanyat d'un
ase. En Centelles i l'ase entraren al local. No cal dir
l'esverament i l'escàndol que provocà entre aquells senyors
burgesos. En Centelles digué a l'ase:
—Aquí tens la intel·ligència artística de Sabadell!
321