Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Establerta una mútua confiança, Galán els digué
que calia que tots els elements civils i militars que
estimaven Espanya es posessin d'acord, per tal
d'enderrocar la Dictadura i la monarquia, I afegí que,
una vegada aconseguit això, calia anar a la
implantació de la República, que havia de portar la
pau, la tranquil·litat i, sobretot, la llibertat al país.
Llibertat que feia molts d'anys ens havíem deixat
escapar de les nostres mans. I com que la llibertat ell
no la concebia si no anava acompanyada d'un ampli
esperit de justícia, tant en l'aspecte político-social, com
econòmic, tenia el màxim interès a no enganyar ningú
sobre quines eren les seves intencions respecte a
l'esdevenidor del país. Que això ho deia sense caure
en cap mena de demagògia i molt menys en sectarismes
estúpids. I així ho declarava a tots els representants dels
partits i organitzacions polítiques que es volien
relacionar amb ell i que estaven disposades a lluitar,
com nosaltres ho estàvem, per a enderrocar aquell règim
que tiranitzava tots els espanyols.
«Jo els demano a vostès, a la C.N.T. i als
anarquistes —continuà dient Galán—, que m'ajudin a
dur a bon terme els meus propòsits, perquè conec el
valor revolucionari que tenen les organitzacions que
vostès representen en aquests moments. A més —afegí
Galán—, tal i com estan les coses i tenint en compte els
enormes interessos creats que hi ha a Espanya, tots ells
incrustats en el sistema del govern que patim i arrelats
en la monarquia podrida—, preveig que, fatalment,
no hi haurà més remei que fer la Revolució, i que
perquè aquesta Revolució que ha d'ésser la del poble
i per al poble, triomfi, no es podrà evitar, per
desgràcia, el vessament de sang. No s'esdevindrà així
perquè nosaltres ho vulguem, sinó perquè les classes
reaccionàries i conservadores del país s'oposaran amb
la forca bruta, com sempre han fet, que el poble
reivindiqui el seu dret a respirar i a viure lliurement.»
118
Un dels dos delegats cenetistes interrompé Galán, i
li demanà:
—¿És que ens pot dir amb la gent que vostè
compta per dur a la pràctica aquest moviment
revolucionari que ens està dibuixant?
—Sí —contestà Galán. La meva tasca
conspirativa principal, des que em trobo reclòs aquí,
ha estat i és de comprometre el màxim de militars que
puc, de totes les guarnicions d'Espanya, a la nostra
causa; i els puc assegurar que, en aquest aspecte, les
coses marxen força bé. Naturalment, al lloc on compto
amb més gent, i més valuosa, és aquí, a Barcelona. En
canvi, per desgràcia, una bona part dels homes polítics
catalans d'esquerra es mostren refractaris i, fins i tot,
desconfiats envers la meva persona i obra —continuà
dient, amb una certa amargor.
—¿És que la gent amb què vostè compta, capità
Galán, sobretot els militars, estarà disposada a sortir al
carrer i acceptar la lluita revolucionària al costat dels
treballadors? —li demanà l'altre delegat cenetista.
Galán respongué amb ferma convicció: — Si tots
els plans que hem establert són acceptats per vostès i
per tots els elements i organitzacions i partits
polítics que es comprometin a prendre part en el
moviment, jo els puc assegurar, ja des d'ara, que els
militars sortiran al carrer, disposats a jugar-se la vida,
com els primers, si és que la Dictadura i la
monarquia no volen donar pas al canvi radical de la
situació que el poble reclama des de fa molts anys.
—¿En què consistiria la nostra intervenció i
quins són els plans que nosaltres hauríem
d'acceptar, capità Galán? —li demanaren, encara,
els dos delegats.
De primer antuvi —digué decidit, Galán—, el
Comitè Nacional de la C.N.T. hauria de proclamar la
vaga general revolucionària a tot Espanya, per tal de
secundar la revolta que s'iniciarà a Barcelona.
119