Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

de Sabadell, Esteve Gené, de Cerdanyola, i altres, d'organitzar els
camperols de Catalunya. Idea que es va veure realitzada vint
mesos més tard, a base de les persones que acabem d'esmentar i
amb Francesc Riera, de Martorell; Mas, de Sant Cugat del
Vallès; Pere Esmendia í Ramon Batés, de Rubí; Pedró, del
Vendrell; Calvet, de Vilassar; Astre Gener, de Sabadell; Sallés,
de la comarca de Manresa, entre altres, amb la fundació de la
Unió de Rabassaires de Catalunya. El 22 de juliol de 1922, el
governador civil de Barcelona, general Martínez Anido, sota la
pressió del govern de Madrid, va aprovar els estatuts de
l'entitat, quan ja feia més d'un any i mig que Layret havia estat
assassinat. I el 15 de gener de 1923 —feia ja quatre mesos que
Martínez Anido havia estat destituït del càrrec de governador—
la Unió de Rabassaires de Catalunya, va celebrar el Primer
Congrés al Teatre Marina, de Barcelona. L'organització, en
aquells moments, tenia uns 20.000 afiliats. Aquesta organització,
pel febrer de 1921, havia començat a publicar el setmanari «La
Terra», que va arribar a tenir una gran difusió entre els camperols
catalans.
Arribà un moment en què l'extraordinària i intensa activitat
de Francesc Layret espantà molta gent: els capitalistes i financers
del Fomento del Trabajo Nacional, de la Lliga Regionalista,
de la Unió Patronal, de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre,
la gent dita d'ordre i tots els sostenidors i botiflers del règim
monàrquic espanyol. Per a tota aquesta gent calia, i al més aviat
possible, acabar amb aquell home, amb aquell cervell que tant
de mal els feia amb les seves crítiques i diatribes, justes i humanes.
Calia fer-lo desaparèixer físicament, costés el que costés. Què els
importava que fos un gran invàlid? Quan es tracta de qüestions
d'interessos i de raons d'Estat, circumstàncies com aquesta són
«punyetes» i sentimentalismes del baix poble! El que
interessava, el que urgia era acabar amb ell, amb el seu cervell,
perquè estava infla-
232