Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
En Pere Vilalta i Gras era una de les personalitats més<br />
prestigioses del món de les finances i de la Llotja de la capital<br />
catalana. Quina falta no ens va fer, aquell home, als<br />
treballadors cenetistes catalans, durant la guerra i la revolució<br />
dels anys 1936-1939! Amb quin entusiasme í amb quina fe —<br />
n'estem segurs— no ens hauria aportat els seus coneixements —<br />
que eren moltíssíms— per ajudar-nos en aquella tasca ímproba, i<br />
per nosaltres completament desconeguda, de dirigir<br />
l'economia i les finances, d'acord amb els nous corrents que el<br />
moviment revolucionari, iniciat el 19 de juliol de 1936,<br />
imposava a tots els antifeixistes: construir una economia<br />
proletària que naixia amb les col·lectivitats obreres pertot arreu.<br />
La nova economia proletària, es vulgui o no, agradi o no, encara<br />
avui, als recalcitrants rebregats, en el cas d'haver triomfat<br />
nosaltres, hauria hagut de mantenir relacions comercials amb tot<br />
el món, si de debò volíem que la nostra Revolució s'hagués<br />
consolidat <strong>d'un</strong>a manera ferma i perma-nent. En aquella hora,<br />
en Pere Vilalta hauria estat per a nosaltres una garantia de<br />
competència i d'honradesa a tota prova; i possiblement, amb la<br />
seva intervenció enèrgica i decidida, ens hauria evitat d'haver<br />
d'acceptar a més <strong>d'un</strong> aventurer que, amb la seva presència i<br />
actuació, ens desprestigià, més que res, pels seus antecedents dubtosos<br />
que invitaven a malfiar-se'n. En canvi, d'en Pere<br />
Vilalta, tot el que hom en sabia, demostrava que era de solera<br />
d'esquerra ï d'avançada social.<br />
Recordem, doncs, alguns fets de la seva vida. En Pere Vilalta i<br />
Gras, de molt jovenet, actuà en els moviments polítics<br />
d'esquerra més avançats, com, per exemple, el federalisme més<br />
pur. Francmaçó de relleu i anticlerical convençut, col·laborà,<br />
amb pseudònim, al setmanari madrileny «El Motín>, que<br />
l'abnegat i conseqüent José Nakens publicà sense defallir mai,<br />
malgrat les urpades verinoses del clericalisme espanyol. Poc<br />
després dels fets revolucionaris del juliol de 1909, en Pere<br />
Vilalta i els seus amics Francesc Layret, el periodista Ronda,<br />
els<br />
290