Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

tenia el despatx al carrer Diputació, 310, a Barcelona. En
aquest despatx, el dia 29 d'agost de 1923, a quarts de sis de la
tarda, un grup d'individus armats amb pistoles hi feren
irrupció, i per robar uns milers de pessetes, feriren diverses
persones i mataren, d'una ferida sense sortida a la regió
umbilical, aquell digne ciutadà i idealista, quan només tenia
cinquanta-dos anys.
La mort d'en Pere Vilalta va produir una gran indignació
en totes les classes socials, i molt particularment en els rengles
confederals i llibertaris.
Quina pena que certes coses passessin en aquella època!
Martínez Ànido, en una ocasió, va voler fer assassinar en
Vilalta, perquè no ignorava les relacions que mantenia amb els
homes de la C.N.T. i de l'anarquisme. No ho va aconseguir. En
canvi, unes altres pistoles, fratricides, innobles, al servei de coses
inconfessables, el van matar covardament, sense cap mena
d'escrúpol ni de vergonya.
A la seva tomba, on reposa també la seva primera esposa
Teresita, per voluntat pròpia hí ha una llosa de pedra amb la
inscripció «Tot és res».
Per nosaltres, aquest «tot és res» vol dir molt. Vol dir que
sota aquella llosa de pedra, avui desconeguda gairebé de tothom,
en un cementiri de Barcelona, reposen les restes mortals d'un
home que, en vida, tingué una capacitat i clarividència
excepcionals, que va ésser un amic, un gran amic —sense
trampa ni engany— dels treballadors catalans, addictes a la
Confederació Nacional del Treball.
294
VI
L ' A V I M I Q U E L *
Als vells amics i
companys de la ciutat de
Sabadell.
Amb quina emoció i respecte recordo, encara, la noble
l'apostòlica figura de l'Avi Miquel! Em sembla que encara el
veig avui, com el vaig veure la darrera vegada que el vaig
visitar a la casa on vivia, a la Via Massagué, de Sabadell. Es
trobava allitat, com sempre, des de feia anys. Vam parlar tota una
tarda de les nostres coses, del moviment obrer confederal, de
l'anarquisme militant i també —per què no dir-ho?— de la
literatura catalana que, en aquells dies —hivern del 1929—
floria a la nostra terra. Recordo perfectament que, quan vaig
entrar a la seva cambra, estava llegint la famosa novel·la El
Cercle Màgic de Joan Puig i Ferreter. Com i de quina manera
em va lloar la personalitat intel·lectual d'aquest autor! N'era
un fervent admirador.
Però, qui era l'Avi Miquel? En Josep Miquel, que aquest
era el seu veritable nom, havia estat un dels fundadors de la
Primera Internacional a Catalunya. La seva vida? Un veritable
martiri per haver defensat sempre la causa dels treballadors, que
era la seva pròpia causa. Havia conegut l'exili, a Londres, a
Brussel·les, a París i a altres indrets de França. Havia conegut
les presons i les pallisses de la policia. Com, també, les dels
militars. Quan la bomba del carrer Canvis Nous, de
Barcelona, el 7 de juny de 1896, que donà lloc al famós Procés
de Montjuïc, fou detingut, processat i reclòs al castell de
Montjuïc que, per vergonya del cap i casal de Catalunya i dels
catalans, encara s'aixeca avui com una amenaça damunt la ciutat,
malgrat que el franquisme n'hagi fet «donació» a la ciutat de
Barcelona. L'Avi Miquel, com
295