Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
d'acord a pactar o aliar-se amb els elements i partits<br />
polítics revolucionaris.<br />
Per al primer de maig de l'any 1929, la Dictadura del<br />
marquès d'Estella, per tal de reconquistar prestigi a tot el món,<br />
havia anunciat la inauguració oficial de l'Exposició<br />
Internacional de Barcelona, muntada a la muntanya de Montjuïc.<br />
El Comitè Nacional de la C.N.T., concertat amb tots els<br />
organismes confederals de Catalunya i amb el Comitè<br />
Revolucionari Llibertari, aprofità el moment per a intentar de<br />
fer fracassar aquella inauguració. Es decretà la vaga general a<br />
Catalunya i, la vigília de la data assenyalada, es produïren una<br />
colla de sabotatges, per exemple, tallar les comunicacions<br />
ferroviàries i el fluid elèctric en diverses poblacions de la<br />
província de Barcelona. En honor a la veritat cal dir que el<br />
moviment no aconseguí la ressonància que esperàvem, en part,<br />
per haver mancat alguns grups <strong>llibertari</strong>s, republicans i catalanistes<br />
de Barcelona al seu deure i a la paraula donada,<br />
tanmateix, l'objectiu s'aconseguí en part, car la inauguració<br />
Internacional de Barcelona no tingué lloc fins el dia 29 del<br />
mateix mes de maig, amb assistència del rei Alfons XIII, del<br />
dictador Primo de Rivera i de tot el govern.<br />
D'aquest fet, se'n derivà una forta repressió contra els<br />
elements més destacats de la C.N.T. Els qui pogueren,<br />
s'amagaren de la manera que els fou possible i continuaren la<br />
lluita des de la clandestinitat. Els més compromesos, hom decidí<br />
que marxessin a França. Entre aquest hi havia en Serafí Castelló,<br />
que ocupava el càrrec de caixer del Comitè Nacional<br />
confederal, en Pere Cané, que pertanyia al Comitè<br />
Revolucionari, i un minyó que, en un tiroteig que hi havia<br />
hagut entre les forces de la guàrdia cívil i del Sometent i un grup<br />
de militants cenetistes, a Badalona, el dia primer de maig, havia<br />
estat ferit en una cama. A més, retornaren a França altres set<br />
companys que, des de Béziers, havien anat a Catalunya per tal<br />
d'ajudar els nostres companys d'idees i de lluita en la tasca que<br />
s'havien proposat: abatre la Dictadura.<br />
308