Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

arament, per no dir mai, actuà en cap grup específicament
anarquista. Era una mena d'individualista a la seva manera,
pel que fa referència a les seves accions violentes, puix que
totes eren de la seva pròpia collita. Tanmateix, en Masachs,
era un home que no defugia el contacte amb els seus
semblants, ans al contrari, cercava la companyia, acostant-se
i treballant conjuntament amb els altres homes que, com
ell, lluitaven per un món millor que el present. Així, el
veiérem, fora de la C.N.T. actuar en organitzacions
esperantistes, naturistes, excursionistes i culturals. Però
aquestes darreres activitats no el privaren d'haver de fer
molts anys de presidí. Semblava talment que estigués
predestinats a ésser l'hoste permanent de la Presó de
Barcelona, dels presidis del Dueso, Puerto de Santa Maria i
de Cartagena. I, tanmateix, si un home estimava la llibertat
i el treball era ell!
En Domènec Masachs va néixer a Barcelona, al carrer
Sant Antoni (avui Atlàntida), número 5, primer pis, a la
barriada de la Barceloneta, l'any 1891. Als sis anys va
perdre el seu pare, que treballava de fuster a La Maquinista
Terrestre i Marítima, i era un home d'idees avançades.
Quan tot just tenia deu anys, començà a treballar a la casa
Henrich i Cia., successors de Ramírez, d'arts gràfiques,
com a aprenent, per tal d'ajudar la seva pobra mare, que feia
de planxadora, i la seva germana, que tenia uns anys més
que ell.
Ben aviat se li manifestà l'esperit de rebel·lia contra la
injustícia social. Mentre era aprenent impressor, ell i un
company seu secundaren la vaga general de Barcelona l'any
1902. Per aquest fet, ambdós foren acomiadats del taller on
treballaven. Així començà la seva contribució a les lluites
socials, a les quals tant i tant va contribuir durant la seva
vida. Com també començaren les discussions amb la seva
mare i germana, les quals estaven neguitoses en veure el camí
que prenia el seu fill i germà. «Ai, aquestes idees, que te'n
portaran, de maldecaps, fill meu! Ets
278
igual que el teu pare, que en pau descansi!», li repetia la
seva bona mare.
De l'any 1902 al 1906 treballà en altres impremtes, i del
1907 al 1911 a la fàbrica de sedes Can Batlló.
De cop, s'enamorà dels tramvies barcelonins. El seu
desig era de poder, un dia, conduir un tramvia. Això
esdevingué com una obsessió. Va escriure a Mariano
Foronda, que era el director d'aquella companyia belga que
explotava els tramvies de la capital catalana, demanant-li una
plaça. La va obtenir. L'any 1911 va entrar corn a
engrassador mecànic al dipòsit de tramvies del Torrent de les
Flors, a la barriada de Gràcia, on justament, després de la
mort del seu pare, el mes d'abril de 1897, havia anat a
viure amb la seva mare i germana. À en Masachs, més d'una
vegada, se'l veia conduint tramvies —i amb quin orgull ho
feia!— pels carrers de Barcelona per provar-los després de
reparats o engrassats.
L'any 1912 va morir la seva mare. Masachs continuà
vivint encara uns anys amb la seva germana. Aquesta professava
la religió catòlica amb força fanatisme Això, però, no
fou obstacle perquè els dos germans conservessin sempre un
gran afecte. Àdhuc en els moments de més adversitat d'en
Masachs, la seva germana l'ajudà en tot i per tot.
L'any 1919, amb motiu de la vaga de La Canadenca,
que tanta ressonància va tenir a casa nostra i a tot el món,
en Masachs va ésser acomiadat de la Companyia de
Tramvies, per sindicalista i «pertorbador».
A començaments de l'any 1920, per «resistència» a la
guàrdia civil, al carrer de Salmerón, de la barriada de
Gràcia, va ésser detingut, processat, jutjat i condemnat a sís
anys de presidi. Condemna que va complir entre els penals
del Dueso i de Puerto de Santa Maria.
De retorn de presidi, pel maig del 1926, va anar a
Sallent, i entrà a treballar a la fàbrica de Teixits de Vidal
Germans. Un parell de mesos després, sense que hagués
desnonat la feina, marxà a Barcelona, amb el propòsit
279