Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

seu concurs en la part que s'assignés a les Cooperatives locals».
A continuació, la delegació dels Sindicats obrers de la
C.N.T. fustigà la posició que adoptaven la Unió Patronal, els
propietaris i els comerciants, si bé reconeixia que aquests darrers
es mostraven més suaus. «Queda demostrat de manera ben palesa,
i una vegada més, encara, que tot el "patriotisme" de què vostès
sempre es vanaglorien és pura fanfarronada —començaren per
dir els delegats obrers, adreçant-se a tots els oposats al dictamen.
Nosaltres tampoc no en som, de responsables, ni de prop ni de
lluny; i tanmateix, som els treballadors els qui en toquem les
conseqüències més penibles, de l'atur forçós. Justament per això,
pel bé de tots i per a evitar les conseqüències desastroses, que de no
posar-hi remei, es podrien presentar, les quals no beneficiarien
a ningú, els Sindicats obrers de La C.N.T. hem cercat solucions
realistes i humanes, les quals, de retruc, serien beneficioses per a
tot el poble de Badalona. Cal que remarquem a totes les
representacions ací presents —continuaren dient els
representants cenetistes— que nosaltres no diem: cal fer això i el
de més enllà. El que diem, el que diuen els Sindicats obrers de la
C.N.T., amb tota la responsabilitat que sempre ha caracteritzat
els nostres actes és el següent: Cal que ho fem plegats! Nosaltres
els primers, aportant els nostres diners i els nostres braços per
fer desaparèixer de la nostra ciutat el flagell que és l'atur forçós.
De tots vostès que sempre tan canten i invoquen les excel·lències
i el manteniment de l'ordre públic i la "pau ciutadana"
depèn, doncs, que ara amb actes ho demostrin».
El ciutadà alcalde pregà a tots els oposats al projecte, que
calia pel bé de tots i pels interessos de la ciutat, que
estudiessin i reflexionessin sobre el problema i que no es
deixessin conduir per egoismes, puix que aquests no porten
mai res de bo. Acte seguit aixecà la reunió,
170
bo i advertint a tots els presents que dintre pocs dies els
tornaria a convocar «amb l'esperança —digué—, que
llavors s'arribarà a un acord».
Mentre s'esperava que l'alcalde convoqués una nova reunió,
les maniobres i les pressions recomençaren de manera forta i
persistent per a evitar que el projecte que els Sindicats obrers
de la C.N.T. havien presentat a la ciutat, i que l'ajuntament
havia fet seu en tota la seva integritat, pogués portar-se a
terme. Des de Barcelona pressionaven com podien als partits
polítics locals, a la primera autoritat municipal i a qui fos,
perquè el projecte sigues torpedinat, costés el que costés.
Un dels personatges que més es distingí maniobrant a la manera
jesuítica, com tenia el costum de fer en totes les seves coses,
va ésser el governador civil de la província de Barcelona, Oriol
Anguera de Sojo.
No podem negar, tampoc, que la nostra organització
confederal, especialment des de la capital catalana, també emprà
mitjans, més que deshonestos, per tal d'aconseguir que el projecte
fos renegat i combatut per la pròpia organització obrera local
que l'havia parit. D'aquesta banda, però, no hi hagué res a fer,
tot i que no mancaven les discrepàncies d'ordre tàctic entre els
militants cenetistes badalonins. En aquesta ocasió, com s'havia fet
en altres i es féu també més tard, el bloc badaloní es refermà més que
mai, i es digué un no rotund a totes les pressions de propis i
estranys. I no podia ésser d'altra manera, puix que els militants
confederals badalonins havíem contret un compromís moral
amb els treballadors, i de cap de les maneres el volíem trair. Ni
volíem ni podíem trair-lo.
Finalment, quan els obrers ja començaven a satisfer la
contribució que els assignava el projecte acordat, el ciutadà
alcalde convocà de bell nou totes les representacions que havien
assistit a la primera reunió. Aquesta vegada, però, la
representació patronal féu la impressió d'ésser més «mansoia» i
més disposada a voler negociar.
171