Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Davant d'això, a proposta del batlle de la ciutat, s'acordà que
els obrers parats comencessin a treballar.
A l'ampla sala d'actes del local del Sindicats obrers, situat
al carrer de la Conquista, números 55 al 59, es congregaren tots
els obrers parats de la ciutat, i sense cap mena de
discriminació, ni tenir en compte si eren o no sindicats, es
procedí a sortejar els obrers que havien d'ésser els primers a
començar a treballar. El sorteig es féu a base de posar dins
d'una gran caixa de fusta, una mena d'urna, construïda
especialment, els 1.800 noms i cognoms dels obrers sense
feina. Uns nois n'extragueren 600 noms. Eren els noms dels que
havien de començar a treballar primer. Els restants 1.200
noms que quedaren dins de l'urna, se sobreentenia que serien els
que treballarien a la segona i tercera tanda, després d'haver fet la
mateixa operació. Totes les operacions es feren amb totes les
garanties, en presència de tots els obrers parats, i sota el control
de dos consellers-regidors de l'ajuntament, a petició del
Consell de la Federació Local de Sindicats.
El dilluns següent, a les vuit del matí, els primers 600 obrers
afavorits per la sort, es concentraren al Dipòsit de la Brigada
Municipal. L'arquitecte, l'enginyer i els serveis tècnics de
l'ajuntament que d'antuvi havien establert el pla de treball a
realitzar, juntament amb els caps de la Brigada Municipal,
distribuïren a tots aquells homes els estris de treball i els
repartiren per diferents indrets de la ciutat. Al carrer d'en Prim,
dotzenes i dotzenes de pics i pales començaren a treballar de
ferm, rebaixant la calçada per a empedrar-la. Al passeig
marítim s'hi feren reformes notables i es construïren els primers
ori-nadors públics de la ciutat. S'obriren altres carrers per tal
de construir-hi la xarxa de clavegueres. I es començaren les
obres per a edificar l'Escola Municipal de Música.
Tothom treballava de gust i amb entusiasme, amb la
172
natural contentació i joia de la població, que veia que, per fi i
de debò s'havia començat una bona revolució en el pla
urbanístic i d'embelliment de la ciutat de Badalona.
Les noves aportacions que s'assignaven als propietaris de la
Cambra de la Propietat Rústega, a la Mútua de Comerciants, a
les Cooperatives obreres i als tècnics de la indústria permetien
que, en lloc dels 346 obreres que podien treballar la setmana,
fossin 600. Amb l'esperança que es podria arribar a 900, amb les
noves i importants aportacions que s'havien previst. Com, per
exemple, les procedents d'un impost sobre els espectacles
públics i les banques de la ciutat.
Però de seguida tothom s'adonà que quelcom fallava, i es
començà a respirar un clima angoixós, tement que aquella magnífica
obra que s'havia començat no duraria gaire temps. Semblava que
la condemna ja era decidida de feia dies. Els patrons no
pagaren ni una pesseta de la quota que se'ls havia assignat i que
llur representació oficial havia acceptat. A la tercera setmana que
els obrers treballaven, ja es veié que, al final, difícilment podrien
cobrar se sabia que en els pressupostos de l'ajuntament no hi havia
cap partida que pogués cobrir el que els patrons no pagaven.
Per si la manca de la paraula donada per les representacions
patronal i de propietaris no fos prou, una nit, les forces
policíaques enviades des de Barcelona pel governador civil, Oriol
Anguera de Sojo, secundades per un nombre impressionant de
guàrdies civils de la localitat, envaïren els locals dels Sindicats
obrers i escorcollaren totes les seves dependències i procediren a
la detenció d'alguns militants que s'hi trobaven. I, tanmateix, en
aquells moments no hi havia cap conflicte de tipus vaguístic a la
ciutat que pogués justificar aquell brutal atropellament policíac.
Com es pot pensar, aquesta evident provocació donava la prova
que es tractava de fer fra-
173