Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

quants s'aixecaren amb intencions atrevides. Els amics Antoni,
l'«Andorrà» i en Carlos, que coneixien prou bé la manera
d'ésser d'aquella gent, els digueren d'una manera enèrgica i
decidida:
— Mireu, no feu més l'imbècil! Si alguns de vosaltres
aneu armats, nosaltres també hi anem. A més, veieu, aquí fora hi
ha una dotzena de companys que esperen, ben disposats a
arribar al terreny que vulgueu i que calgui. Escolliu, doncs!
Davant l'actitud decidida i coratjosa d'aquells amics i
companys s'acabaren les amenaces, i la conversa també. Però
abans de sortir al carrer, el meu bon amic «barceloní», encara
els va voler dir:
— Aquesta és la revolució que heu fet sempre! La
vostra revolució! No la que volen fer les classes treballadores i
els homes d'avançada d'Espanya! La vostra revolució només ha
consistit sempre a destrossar i a difamar els militants abnegats
que lluiten dintre l'organització obrera anarco-sindicalista
d'Espanya! Però, mireu, malgrat que no mereixeu cap mena de
confiança, us invito a que demà a la nit, a les deu sigueu a la
sortida de la carretera de Béziers en direcció a Perpinyà i,
possiblement, ens podreu ajudar a fer quelcom de més
pràctic i positiu del que fins ara heu fet...
En efecte, l'endemà a la nit, el meu amic, acompanyat dels
deu o dotze amics i companys seus, compromesos de bell
antuvi, carregaven tot el material que l'armer de Béziers
havia venut al «nuvi» vingut de Barcelona, en una camioneta i
un automòbil que un destacat anarquista francès de Narbona,
d'aquella època, anomenat Respaut, havia posat a la seva
disposició. De seguida, tots emprengueren el camí en direcció a
les muntanyes del Pirineu.
D'aquells «valents» de la vetlla, com és de suposar, no se'n
veié cap. Tampoc no hi feien falta. Car, d'haver-hi anat, els
haurien refusat. I els haurien dit i demostrat,
150
alhora, que les conspiracions revolucionàries no són coses de
xerrameca de taula de cafè, i, molt menys, de sectarismes
imbècils i destructors, que tant i tant de mal fan als homes i als
grans moviments de les classes treballadores, que lluiten contra el
capitalisme i els seus suports estatals.
IX
UN P ROJECTE «REFORMISTA»
14 d'abril del 1931! Proclamació de la Segona República
espanyola! Una República que, cal dir-ho, s'implantà amb un
retard de més de cinquanta anys. Per si això no fos poc, els
nous governants republicans espanyols no tingueren la
necessària audàcia, ni tampoc l'empenta i valentia, per a
emprendre una tasca profunda de reformes en tots els
aspectes que la vida exigia, per a assegurar la salut del país i la
de la mateixa República que acabava de néixer. S'acordaren i
decretaren algunes mesures. Però totes tèbies. Per exemple: la
creació del Tribunal de Responsabilitats per tal d'escatir i
condemnar, si corresponia, els polítics, militars, funcionaris i
ciutadans de tota mena i condició que, des de l'any 1917 a la
data de proclamació de la República, haguessin comès malifetes,
des dels assassinats més repugnants d'homes d'esquerra i de
l'obrerisme militant, fins als negocis bruts i escandalosos
fets a l'esquena del país. Sense oblidar les matances de la joventut
espanyola a les terres del Marroc i els seus responsables directes.
Tanmateix, si alguns polítics i militars foren condemnats,
sobretot per llur actuació
151