Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Uns refugiats, que havien presenciat aquella escena i que
coneixien el perquè de la conducta d'aquell home X., van recollir
la dona i els petits, i un d'ells se'ls emportà a casa seva.
Un cop passada la primera dolorosa emoció, a aquella
desconsolada esposa i companya d'un home que encara es deia
d'idees avançades (no menys punyent fou l'emoció que sofríen
aquelles dues criatures, que desconeixien la maldat humana),
els refugiats li explicaren la veritat de tot el que passava i el
perquè de la conducta insensata i miserable de llur pare i espòs:
aquell home s'havia casat amb una francesa, amb la qual havia
tingut tres fills més.
Aquella mateixa nit, l'agrupació local de la C.N.T. celebrà
una reunió extraordinària, a la qual fou convocat X., per tal de
mirar de trobar una solució al problema que aquest, amb el seu
comportament, havia provocat. X. es negà rodonament a trobarla,
al·legant que «la seva dona i els seus fills que havien vingut
d'Espanya no l'interessaven gens ni mica. Que per a ell, l'únic
que comptava i volia era la dona que havia esposat a França, puix
que era més atractiva com a dona...» No volgué trobar, doncs,
cap solució, si és que n'hi havia alguna.
Davant la seva posició, els reunits, per unanimitat, acordaren
la seva expulsió de la C.N.T., per considerar-lo indigne de
pertànyer a una organització on les coses brutes i immorals no
hi tenen cabuda, sigui qui sigui qui les cometi.
Aquells cenetistes, que tenien una concepció justa de
l'organització sindicalista revolucionària, proposaren a aquella
dona, que s'havia expatriat amb els seus fills per reunir-se amb el
seu company, que si es volia quedar a França, ells es farien càrrec
de totes les despeses de llur estada, fins que trobés una solució
estable. La dona, bé que agraïda pels sentiments solidaris que li
demostraven
212
aquells homes que feien honor a les idees llibertàries, refusà
l'oferiment i prengué determinació de tornar a passar
clandestinament els Pirineus, amb els seus fills, per instal·lar-se
novament a Espanya, i viure la vida difícil que li hi esperava.
X V
LA C.N.T. I ELS SEGRESTAMENTS
Els segrestaments han existit des de temps immemorial i l'han
practicat de moltes maneres. Si els que escriuen la història no
ens enganyen, la gent més aficionada a fer-ne ús ha estat la que
tenia una posició social i política més alta, àdhuc dins la
mateixa Església. Entre la gent que hom considerava que
pertanyia a la pleballa també n'hi havia que s'hi dedicava. Uns i
altres no tenien gaires escrúpols per tal d'arribar a aconseguir el
que es proposaven. Amb tot el que s'ha escrit, a través dels anys,
sobre aquests fets, es podria redactar una obra monumental sobre
els segrestaments que hi ha hagut en la història del món, per
raons sentimentals, per pugnes polítiques o religioses, per qüestions
d'interessos, etc.
Però d'uns anys ençà, la tàctica dels segrestaments la vénen
emprant, i en gran escala, diversos moviments que es diuen
revolucionaris, en la lluita per fer triomfar llurs ideals, que
creuen justos. Els que ben aviat començaren a practicar-la van
ésser els cubans, en segrestar avions i llurs passatgers. De seguida,
la gent dita «d'ordre» aixecà el crit al cel, clamant contra aquella
manera d'actuar dels revolucionaris cubans. Tot i aquestes protestes,
la tàctica de lluita dels segrestaments s'ha anat
213