Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

I no els digué res més, ni els donà cap mena de
detall de quina manera començaria el moviment que
projectava a la ciutat comtal.
Els dos delegats cenetistes li respongueren que
ells, en aquells moments, no estaven autoritzats a donar
una resposta categòrica a la proposta concreta que els
acabava de fer.
—Aquesta mateixa nit —afegiren— posarem els
nostres companys al corrent del que vostè ens ha
exposat, i, després, segurament demà mateix, ho posarem
en coneixement del Comitè Nacional de la C.N.T., i
serà aquest el qui, amb tota la resta de l'organització
obrera confederal, convocada a l'efecte, els qui
conjuntament decidiran en última instància.
En aquest punt s'acabà la primera entrevista, que no
havia d'ésser la darrera, celebrada al castell de Montjuïc
pels representants del moviment llibertari català amb el
capità Fermin Galán.
Els dos delegats cenetistes, Blanco i Cané, tot just
d'arribar a Badalona es reuniren amb els membres que
componien els dos Comitès —el Regional de la
Confederació de Catalunya, i el Nacional
Revolucionari de la C.N.T. —Grups Anarquistes—,
els quals, després d'escoltar i d'examinar el que els dos
delegats badalonins exposaren, acordaren, per
unanimitat, que tots els projectes i les propostes que
Galán havia fet als seus representants eren dignes de
tenir-se en compte; que, en conseqüència, calia, l'endemà
mateix, que una delegació dels dos Comitès es traslladés
a la ciutat de Mataró, on residia el Comitè Nacional
de la C.N.T., a fi de posar-la al corrent, en la
persona de Joan Peiró, que en aquella època era el
Secretari General de l'organisme rector confederal.
En aquells moments començaren els malentesos i la
tibantor, que arribaren a produir gairebé el trencament
entre el Comitè Nacional de la C.N.T. i el Comitè
de la
120
Confederació Regional del Treball de Catalunya, el
Comitè Nacional Revolucionari cenetista i els grups
anarquistes. Abans, però, d'entrar en els detalls del
que passà, llegim el que d'aquesta qüestió ens explica
Pere Foix «Delaville», membre que fou d'aquell
Comitè Nacional de la C.N.T., en el seu llibre
«Apòstols i Mercaders»:
»En els anys 1927-1928, amb en Peiró lluitàrem
contra la Dictadura i la monarquia, des del Comitè
Nacional de la C.N.T. La nostra actuació d'aquell
temps no estava lliure de perills, puix que ultra que
havíem d'esquivar trobar-nos amb la policia, havíem
de fer front a les arrauxades d'alguns revolucionaris de
bona fe, els quals, a cada instant, ens demanaven que
declaréssim la vaga general revolucionària. En aquells
mesos, Fermin Galàn estava empresonat a Montjuïc,
i anhelant de fer la revolució, establí relació directa
amb un Comitè Revolucionari que s'havia constituït a
Badalona, integrat per elements cenetistes i
representants dels grups anarquistes. No passava
setmana que els components del Comitè no fessin una o
dues visites a Fermin Galán, entrevistant-se amb el
capità captiu, en la seva pròpia cel·la que ocupava al
castell de Montjuïc. "Jo —deia en Galán als
badalonins—. he conquistat la guarnició del castell,
així com els oficials de presons que estan de servei a
Montjuïc. Si els treballadors de Barcelona declaren la
vaga general en un dia convingut, jo podré, amb les
bateries del Castell, disparar contra les Drassanes, la
Capitania General, el Govern Civil i altres centres
oficials i s'iniciarà la revolució. Assabenteu el
Comitè Nacional de la C.N.T. de la meva labor de
proselitisme i de la reeixida preparació revolucionària i
digueu-los que preparin, com més aviat millor, la
declaració de la vaga general a tot Espanya".
Enardits per les paraules d'en Fermin Galán, els
minyons de Badalona a cada moment emplaçaven el
Comitè Nacional que secundés els plans d'aquell
malaguanyat
121