Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

More documents

Recommendations

Info

- El capità Fermin Galàn, afusellat el 14 de desembre de 1930 a la ciutat d'Osca, amb motiu d'haver-se sublevat contra la monarquia a Jaca, nició del castell de Montjuïc, on es trobava pres, des del governador militar de la fortalesa fins al darrer soldat. Ho aconseguí de tai manera, que tots l'ajudaven amb fidelitat en la seva arriscada tasca conspirativa. Una vegada aconseguit aquest concurs, cercà el dels militars d'arreu d'Espanya que sabia que, com ell, eren enemics —pels motius que fossin— del dictador Primo de Rivera i de la monarquia. A Barcelona comptava amb la col·laboració —paradoxes de la vida!— dels generals Gonzalo Queipo de Llano, que comandava els regiments de cavalleria, i López Ochoa, del coronel Segundo García, del comandant Perea i dels tinents Bermúdez de Castro i Rubio, els quals es trobaven també confinats al castell de Montjuïc. A Saragossa, amb un dels germans Cabanellas, general també. A més, sabia que podia comptar amb el concurs d'altres coronels, comandants, capitans i tinents de l'exèrcit. Tots havien posat llur confiança en ell. I, tanmateix, en el pla de la jerarquia militar, ell era un trist i pobre capità. Ah! però, és que Galán tenia una força de persuasió molt gran sobre ells, perquè sabien que tenia idees netes, profundes i inviolables, i tots, tots, acataven les seves directrius conspiradores. A més, sabien que, com a militar i com a home, els superava a tots en honestedat i honradesa. Naturalment, Galán no ignorava que, per a assegurar l'èxit <strong>d'un</strong> alçament per a enderrocar el règim de tirania inaugurat el 13 de setembre de 1923, no n'hi havia prou amb comptar amb els militars. Per això intentà d'establir contactes amb els elements polítics d'esquerra. Aquests, però, des del primer moment, li fallaren força. L'argument que donaven alguns d'aquells polítics d'esquerra, sobretot catalans, era que ni Galán ni els seus projectes revolucionaris, no els mereixien prou confiança, perquè eren «massa atrevits», Tanmateix, no per això Galán desistí de la tasca que s'havia imposat. Fermin Galán sabia que per 109
a enderrocar la dictadura militar i la monarquia no hi havia altra solució que la de sortir al carrer, amb les armes a la mà. I que per a sortir-hi, no n'hi havia prou amb les forces militars amb què comptava: li calia la intervenció de les masses populars, dels treballadors, perquè sense aquesta participació el seu intent no passaria d'ésser una militarada més. Car el que Galán volia — per això lluità fins a la seva mort— era destruir <strong>d'un</strong>a vegada per sempre la monarquia i l'opressió dominant al nostre país, des de feia segles, i implantar una República, la més avançada possible, que fos acceptada per tothom. Li calia, per tant, la participació franca, decidida i responsable de les classes treballadores. La seva tasca, doncs, s'encaminà a aconseguir aquest objectiu. Fermin Galàn sabia que en aquells moments no podia esperar establir contactes conspiradors, i molt menys de caràcter revolucionari, amb els dirigents de la Unió General de Treballadors U.G.T.), perquè aquests —amb els del Partido Socialista Obrero Español—, des del començament de la Dictadura col·laboraven amb aquest règim de manera oberta. Calia, doncs, deixar-los de banda, i cercar el contacte amb els elements de la C.N.T., perquè sabia que els homes de la Confederació no havien renegat mai de llurs conviccions revolucionàries i les havien confirmades en totes les accions en les quals havien intervingut. No li fou fàcil establir relació directa amb els homes de la C.N.T. Ell sabia que, a Catalunya —a Barcelona, pensava—, hi residia el Comitè Nacional d'aquesta organització i un Comitè Nacional Revolucionari, integrat per elements que representaven la C.N.T. i els grups anarquistes. Les connexions que tenia a Barcelona, tant militars com civils, no pogueren, però, indicar-li la residència d'aquells dos Comitès, ni a qui s'havia d'adreçar per localitzar-los. Un bon dia, però, tingué una conversa amb el seu assistent, que era un soldat badaloní, durant la 110 qual parlaren, sobretot, de l'obrerisme, dels sindicats obrers i de les seves lluites. Resultà que el soldat, d'aquestes coses, sabia quelcom, perquè ell i tota la seva família eren militants de la C.N.T. El capità Galán, en descobrir que parlava amb un militant de la C.N.T., digué al seu assistent: «M'interessa, amb urgència, parlar amb els representants del Comitè Nacional de la C.N.T. Procura, per tots els mitjans al teu abast, que els teus companys de Badalona et posin en relació amb aquell Comitè. Tu ja saps quina és la meva tasca i el que faig des que estic tancat aquí». L'assistent del capità Fermin Galán no era altre que en Joaquim Leal, que va morir el mes de maig de 1959, a Versalles, a França, on vivia amb els seus familiars, com a refugiat polític. En Joaquim Leal, no cal dir amb quina diligència anà a Badalona. La primera cosa que va fer fou anar a veure el seu germà Antoni, el de més edat dels cinc germans que eren. Justament aquest, l'Antoni, en aquella època era membre del Comitè de la Federació Local de Sindicats obrers de la C.N.T. —clandestins, naturalment— de Badalona, i, per tant, estava al corrent de l'organització clandestina de la C.N.T. A Badalona, des de feia temps, hi residia el Comitè Regional de la Confederació del Treball de Catalunya, el qual era integrat per Vicenç Borillo 2 , Joan Bover i Arqué 3 , els quals, tots dos, asseguraven la secretaria 2 Vicenç Borillo, des de molt jove, fou un militant actiu de la C.N.T. i dels grups anarquistes. Obrer sopletista de la C.A.M.P.S.A. Amb el malaguanyat company Melis, de l'Hospitalet de Llobregat, foren els que més s'esforçaren a organitzar sindicalment els obrers del petroli de tot Espanya. Actualment, refugiat polític a França. 3 Joan Bover i Arqué era militant cenetista i dels grups anarquistes de les comarques tarragonines. L'any 1923, fugint de la persecució de què era víctima a la seva terra, anà a viure a Badalona, on actuà, i ben fermament, fins a l'acabament de la guerra. Ocupà càrrecs d'importància, i sempre amb abnegació i intel·ligència. Ell i els seus 111
Page 2 and 3:
FRONTERA OBERTA Aquesta col·lecci
Page 6 and 7: Reixa de presó, obra de l'escultor
Page 8 and 9: PRÒLEG Quan l'autor d'aquest llibr
Page 10 and 11: amics de l'autor, persones ben cone
Page 12 and 13: Barcelona, el famós i memorable ar
Page 14 and 15: en la seva majoria, el protestantis
Page 16 and 17: posar terme a aquell estat de coses
Page 18 and 19: Canudes, que tornarien a les nou de
Page 20 and 21: L'endemà, dimecres, continuà la v
Page 22 and 23: Quan s'assabentaren del que havia p
Page 24 and 25: Dos anys més tard, el 20 d'abril d
Page 26 and 27: de cercar els mitjans més adients
Page 28 and 29: atracció horrorosa als carrers de
Page 30 and 31: directors de l'empresa italiana Met
Page 32 and 33: als morts anteriorment citats, fan
Page 34 and 35: Martínez Anido, que ocupà el mini
Page 36 and 37: V L'«ATEMPTAT» CONTRA EL GENERAL
Page 38 and 39: s'hi oposà rodonament: iYo me cisc
Page 40 and 41: l'advocat barceloní Andreu Homs, q
Page 42 and 43: nillets» badalonins. Trompades, co
Page 44 and 45: sang que encara brollava de les fer
Page 46 and 47: nat Cerdeño, que dirigia el comit
Page 48 and 49: aquest company. I cap allà anà la
Page 50 and 51: obreres de les comarques. En aquell
Page 52 and 53: de vaga general i demanava que l'en
Page 56 and 57: general, Joan Serret i Bruguera 4 ,
Page 58 and 59: uns oficials de l'exèrcit, se'ls t
Page 60 and 61: I no els digué res més, ni els do
Page 62 and 63: Com hem vist, pel que acabem de tra
Page 64 and 65: Llavors, davant el fet que tots els
Page 66 and 67: Nou, Sant Martí i Sants pels compa
Page 68 and 69: i s'acordà anar a aquella entrevis
Page 70 and 71: positives que la fe. La fe de molts
Page 72 and 73: VIII UN VIATGE DE NUVIS A l'amic i
Page 74 and 75: los, que així es deia un dels dos
Page 76 and 77: durant la dictadura del general Pri
Page 78 and 79: vien governat i administrat els int
Page 80 and 81: la mainada i els vells hi puguin co
Page 82 and 83: A continuació, el Congrés donà m
Page 84 and 85: ni se'n abstingué. La qual cosa vo
Page 86 and 87: Davant d'això, a proposta del batl
Page 88 and 89: Manuel Azaña. Al castell de Montju
Page 90 and 91: Malgrat el fàstic que sempre ens h
Page 92 and 93: i aquest, com a defensa suprema red
Page 94 and 95: Salut Pública i, més que ningú,
Page 96 and 97: obreres gairebé sempre es trobaven
Page 98 and 99: el volia per a res, puix que, tot i
Page 100 and 101: Barcelona els militars havien fraca
Page 102 and 103: ton. Per poder completar l'alimenta
Page 104 and 105:
de la Conselleria de Sanitat i Assi
Page 106 and 107:
Uns refugiats, que havien presencia
Page 108 and 109:
tot, fer assassinar-ne molts dels q
Page 110 and 111:
la qual, si bé no es va aconseguir
Page 112 and 113:
Ple Regional no va prendre cap acor
Page 114 and 115:
tenia el coratge de pujar dalt d'un
Page 116 and 117:
mat de «teories boges, perilloses
Page 118 and 119:
que amb Pallàs participaren en l'a
Page 120 and 121:
períodes de repressió, com, per e
Page 122 and 123:
Eduard Alsina i Bilbeny, «Cinto de
Page 124 and 125:
treballadors. Així va fer assassin
Page 126 and 127:
ment per aquesta manera tan estúpi
Page 128 and 129:
Salvador Seguí i Rubinat, « Noi d
Page 130 and 131:
català. Suposicions que anaven tan
Page 132 and 133:
de qui era aquell «minyó» anomen
Page 134 and 135:
alhora, que no es tractava de cap
Page 136 and 137:
els convido a tots vostès a anar a
Page 138 and 139:
arament, per no dir mai, actuà en
Page 140 and 141:
un dels automòbils de l'escorta po
Page 142 and 143:
trobar un advocat que el defensés.
Page 144 and 145:
En Pere Vilalta i Gras era una de l
Page 146 and 147:
tenia el despatx al carrer Diputaci
Page 148 and 149:
que els obrers cenetistes sabadelle
Page 150 and 151:
el seu lloc, defensant l'alta insti
Page 152 and 153:
des d'on continuà el combat. Podem
Page 154 and 155:
Els fugitius passaren els Pirineus
Page 156 and 157:
No vaig perdre ni un moment. Pel pr
Page 158 and 159:
ésser castigats per les autoritats
Page 160 and 161:
L'ase, com si ho hagué comprès, l
Page 162 and 163:
Burgès, l'unia una gran amistat. A
Page 164 and 165:
prés del seu treball, no tenia alt
Page 166 and 167:
Una «conducció ordinària» de pr
Page 168 and 169:
sacrificà tot —àdhuc la seva vi
Page 170 and 171:
naren tota mena de facilitats. Tanm
Page 172 and 173:
Arenas, i de l'entrada en un dels t
Page 174 and 175:
Joan Peiró i Belis quan tenia 20 a
Page 176 and 177:
de remoure cels i terra, de fer tot
Page 178 and 179:
tistes eren ateus, i els falangiste
Page 180 and 181:
gué, per tranquil·litzar els seus
Page 182 and 183:
confessés. Davant la negativa d'en
Page 184 and 185:
Tot seguit, i després de la «misi
Page 186 and 187:
I Text íntegre de l'article «Sold
Page 188 and 189:
de la pàtria sino que harán honor
Page 190 and 191:
como ministro de Orden Publico del
Page 192 and 193:
INDEX ONOMÀSTIC Abós I Serena, Mi
Page 194 and 195:
Calduch, Josep, 60. Callao, 378. Ca
Page 196 and 197:
Girón de Velasco, José Antonio, 3
Page 198 and 199:
Pabón, Jesús, 52, 266, 269. Paco
Page 200 and 201:
Subirà, Agustí, 61. Subirà, Díd
Page 202:
IX. Un projecte reformista ........
show all

Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?