Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

positives que la fe. La fe de molts anarquistes en la seva
anarquia és semblant a la fe del creient que té posats els seus
ulls en la divinitat: abstracta, cega, intransigent i en algunes
ocasions francament amoral. El pensament de Bakunin és molt
distant de tant estreta concepció. Ell sabia de sobres que les
societats tenen les seves exigències i que la concepció social
àcrata, integral i pura, està molt lluny dels nostres dies.
«Certament, l'home, els pobles, creen. Bakunin té raó. La vida
en tots els seus ordres i aspectes és una constant destrucció i
creació».
«Però —continuava escrivint Galán— cal que en l'ordre
social s'acabi l'afany de crear amb aquest procediment tan insegur.
Cal crear d'acord amb el coneixement positiu, que ja és ric,
suficientment ric, per presidir-ho, tot i donar les seves normes
orientadores, a fi de poder començar una vida humana
racionalment organitzada i seguir pels camins ferms, amb
seguretat, vers la vida integral que Bakunin ambicionava 26 .
Hem tingut interès a reproduir aquests pensaments de Galán
per demostrar que ell en voler fer la Revolució a Espanya no
pretenia fer simplement un canvi de decoració, com
s'esdevingué, per desgràcia, el 14 d'abril de 1931, sinó que volia
i lluitava per una àmplia i profunda transformació de la societat.
Així ho havia manifestat moltes vegades en les entrevistes que
va celebrar al castell de Montjuïc amb els representants del
Comitè Nacional d'Acció Revolucionària i del Comitè de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya. I ho
confirmen, encara, els consells ètics que publicava en el
llibre esmentat:
26 Per a conèixer millor el pensament polític de Fermin Galán, cal
llegir el programa que proposava la seva organització «Unión Social
Revolucionaria», programa que van acceptar els «nois» de Badalona.
Aquest programa es publica a l'Apèndix nº IV.
140
«No vegis en les fronteres més limitació entre els homes que la
que establí la barbàrie; no vegis en les civilitzacions
esfondrades pobles d'éssers inferiors; no vegis en les altres races
éssers distints de tu; tot és una i única unitat dislocada pels
segles; mira-la racionalment, els homes són els teus germans,
ella és la humanitat».
«Pensa en el teu país com si pensessis en el teu bressol; pensa en
el teu continent com si pensessis en la teva regió; pensa en el
món com si pensessis en la teva pàtria».
És perquè tenim molt en compte tot el que hem exposat, que
ens atrevim a dir que, quan l'alçament de Jaca, Fermin Galán
fou abandonat completament a la seva sort pels qui tenien el
deure —d'acord amb els compromisos que havien contret amb
ell— de secundar-lo arreu d'Espanya. Els seus projectes, que els
compromesos no desconeixien, feien por a molta gent, com hem
dit abans. Els altres, el qui encara aguantaven com podien el
règim monàrquic i capitalista, aprofitaren l'ensulsiada, la por,
diríem millor, de les esquerres, per jutjar-lo en consell de
guerra sumaríssim i afusellar-lo, perquè «hay que verter
sangre», juntament amb el seu company d'infortuni, el capità
García Hernàndez 27 , perquè no quedés ni rastre d'aquell cervell
que s'atrevia a atacar els fonaments d'una societat egoista,
amoral i criminal.
27 Amb el títol Com s'aprovà la sentència contra Galán i García
Hernández, el diari «El Socialista» de Madrid, l'abril de 1931, va
publicar el text següent:
«Pocs dies després d'executada la irreparable sentència contra els
heroics capitans Galán i García Hernández, la censura alfonsina ens
va privar de publicar la informació següent:
Una alta personalitat, el nom de la qual algun dia no llunyà serà
conegut, ha contat el que va passar en el
141