Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
de la pàtria sino que harán honor a la viril actitud de estos días?<br />
¿Saldrán a la calle cumpliendo los mandatos del rey que no<br />
quiere el país; de los Gobiernos constituidos por los peores?<br />
¿Saldrán a la calle en defensa de las oligarquías?<br />
«Soldados: Entonces es llegada vuestra hora. Ya habéis visto<br />
que la disciplina se vulnera en los cuarteles cuando conviene a<br />
las peticiones de vuestros jefes. Ya habéis visto como, en<br />
nombre de la justícia, no en nombre de la ley, vuestros jefes os<br />
han tenido dispuestos a salir a luchar contra los Poderes<br />
constituidos. Habréis aprendido de estàs lecciones. Pues, pensad<br />
que, por las peticiones que hacen, no vuestros jefes, sino vuestros<br />
hermanos, se romperà en breve la disciplina de la calle. Pensad<br />
que, en nombre de la justícia, se levantarán, no ya vuestros jefes,<br />
sino vuestros hermanos, vuestros padres, vuestras madres.<br />
¿Dispararéis? ¿Haréis fuego? ¿Obedeceréis las ordenes de<br />
volar la cabeza de los que vienen del campo y de la fàbrica y del<br />
taller, del mismo sitio de donde vinísteis vosotros cuando fuísteis<br />
al cuartel; del mismo sitio a donde iréis vosotros cuando salgais<br />
para siempre del cuartel? «¿Dispararéis contra los de abajo para<br />
sostener a los de arriba? ¿Dispararéis contra el que no come para<br />
proteger al que vive harto? ¿Dispararéis contra el que pide<br />
justícia para aguantar en su puesto al que lo hace? ¿Dispararéis<br />
contra el que exige recta administración, para proteger al lado de<br />
la caja al que roba? ¿Dispararéis contra el que no puede vivir de<br />
su trabajo, para cubrir al que vive holgadamente de sus rentas?<br />
«¿Dispararéis contra los que anhelan un Gobierno de los<br />
mejores; para retener en su lugar a estos Gobiernos formados por<br />
los peores? ¿Dispararéis contra los que juegan la vida por otra<br />
España, para lograr que siga su camino de perdición esta España<br />
que lleva en su alma los pecados de cien generaciones?<br />
¿dispararéis, pensando que si vosotros no estuviérais sirviendo<br />
estaréis también en la calle y en la calle pondríais también el<br />
pecho ante los fusiles?<br />
«Soldados: Os ha correspondido servir a la pàtria en la hora<br />
de su mayor angustia. En la hora de mayor debilidad de los de<br />
arriba y de mas firme resolución de los de abajo. Pensad que sois<br />
militares unas cuantas horas de vuestra vida. Que sois hombres,<br />
que habéis de ser nombres siempre. Y que nadie, por alto que<br />
esté, puede exigiros, en nombre de una disciplina quebrantada, el<br />
sacrificio de<br />
378<br />
vuestros entusiasmos y de vuestros deberes de ciudadanos. Un<br />
Régimen que sólo cuenta con las armas para soste-nerse, no tiene<br />
derecho a contar con las armas de aquellos que, sólo por deber<br />
forzado y no por espíritu, están con el,<br />
Marcelino Domingo».<br />
La publicació d'aquest article valgué a Marcel·lí Domingo<br />
d'ésser detingut pels militars i tancat a la caserna de les<br />
Drassanes de Barcelona. Fou maltractat de paraula i apallissat.<br />
Un dels militars que més es va distingir, clavant-li vàries<br />
bufetades, va ésser el capità Pérez Farràs, el qual disset anys<br />
més tard —oh ironies de la història i dels homes!—, va ésser<br />
condemnat a pena de mort per uns altres militars, per haver<br />
defensat la Generalitat de Catalunya, el 6 d'octubre de 1934.<br />
II<br />
L'any 1920, les Joventuts Sindicalistes de Barcelona, que eren<br />
addictes a la C.N.T., varen publicar un extens manifest dirigit a<br />
l'opinió pública espanyola, que va ésser reproduït al diari<br />
madrileny «España Nueva», el 17 de novembre d'aquell any. En<br />
aquest manifest es denunciava una bona part dels que<br />
composaven les bandes d'assassins del «Sindicat Lliure», així<br />
com dels personatges que els finançaven. Entre altres hi<br />
constaven els noms següents: Fernàndez, germà <strong>d'un</strong>a artista de<br />
varietats; Mediavilla, confident força conegut; Rafael Camerón,<br />
ex-delegat del Sindicat Unic d'Arts Gràfiques; Josep Cinca,<br />
pinxo professional; Roca, de la Unió Monàrquica Nacional;<br />
Rodríguez, que vivia al carrer Escudellers, cantonada al de Tres<br />
Llits; els tres germans Jacas, que vivien al carrer Alt de Sant<br />
Pere, cantonada al passatge Comerç; Melchor, impresor. Era el<br />
que feia tots els impresos de la banda i del Sindicat Lliure. La<br />
impremta la tenia establerta al carrer Mare de Déu; Callao, home<br />
de confiança d'en Melchor; Pere Vives, advocat. Era el qui<br />
pagava a la banda de pistolers. Ex-espia dels alemanys i director<br />
visible del Centre Mellista, del carrer Alt de Sant Pere; Canes,<br />
pare, fill i gendre, constructors d'obres, ex-caps del requetè i caps<br />
dels Sometent. Eren homes de confiança de la Companyia de<br />
Jesús; Sabadell, advocat, acusador sistemàtic contra obrers<br />
cenetistes; Nicanor Costa, que era empleat municipal; Pons,<br />
perta-<br />
379