Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

uns oficials de l'exèrcit, se'ls trencà la respiració... «Ja
ens han fotut», digué un dels dos delegats cenetistes. El
sentinella, com havia fet el primer, els parà. Ells
donaren la mateixa consigna. Llavors, un dels oficials
de l'exèrcit que es trobava en el grup i un oficial de
presons que era amb aquells, s'acostaren als nostres
amics i els saludaren, el primer, militarment, i molt
cordialment el segon. No cal dir la impressió que
reberen els dos cenetistes en veure l'acollida que
rebien. No es trobarien als llimbs o somiant? ¿Com
era possible que els representants de la C.N.T. i dels
grups anarquistes catalans fossin rebuts d'aquella
manera al castell de Montjuïc? En aquell mateix castell
on, a darrers del segle passat, foren martiritzats i
afusellats nombrosos obrers i anarquistes catalans per
uns altres militars que s'anomenaven comandant Marzo,
tinent Portas i el caporal Botas. En el mateix
castell, on, uns anys després, el 1909, amb motiu
dels fets de la Setmana Tràgica, foren afusellats
diversos obrers barcelonins, i Francesc Ferrer i
Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna.
No. Els dos delegats de la C.N.T. i dels grups
anarquistes de Catalunya no somiaven ni eren als
llimbs. Tot era realitat, i també havia d'ésser-ho el fet
extraordinari que anaven a viure.
L'oficial de l'exèrcit i l'oficial de presons que els
havien saludat tan atentament els pregaren que els
seguissin a l'interior de la fortalesa. Pel camí no es
digueren ni una paraula. Finalment foren introduïts
en un pavelló, on hi havia una saleta, amb algunes
cadires i una taula, que servia de despatx, una alcova,
un ample passadís i un wàter. Allí veieren un home
jove, vestit amb l'uniforme de capità, se'ls acostà, els
abraçà i els digué:
«Nadie mas que los hombres de la C.N.T. son
capaces de realizar la gesta que acaban de realizar
ustedes: la de aceptar mi invitación y, corriendo
todos los riesgos que la misma supone, llegar hasta
aquí. Y todo, ¿para qué?
116
Pues para sumar su concurso, su esfuerzo, su
abnegación y su sacrificio, si el caso lo exige, para
salvar a España y a su pueblo de la tirania abyecta
que lo esclaviza y lo asesina.»
El capità de l'exercit espanyol que així rebia els representants
cenetistes no era altre que Fermin Galán. No cal
dir com els nostres dos delegats correspongueren a la
simpatia i a les paraules d'aquell home empresonat per
haver lluitat per les llibertats del poble, d'aquell
home que els rebia en unes condicions tan
extraordinàries, en la mateixa cel·la de la presó on es
trobava reclòs.
Galán els invità a asseure's prop de la taula, i
després d'advertir-los que era molt important el que
havien de parlar, els pregà que es quedessin a dinar
amb ell, perquè així la conversa podria ésser més
llarga. Els digué que no tinguessin cap mena de
temença, puix que no els havia de passar res de
desagradable, mentre fossin a dintre el castell.
Seguidament els explicà, com a introducció, que tots
els caps, oficials, classes subalternes i, fins i tot, molts
dels soldats dels que formaven la guarnició del castell
de Montjuïc —incloent-hi, naturalment, el propi
governador militar de la fortalesa— estaven completament
d'acord amb ell i aprovaven l'empresa
conspirativa que estava portant a terme contra la
Dictadura; que ell, Galán, en portava la direcció i la
responsabilitat a tot Espanya; que altres presos
militars que hi havia al castell, com el comandant
Sancho 11 , també hi estaven d'acord i l'ajudaven, amb
entusiasme.
11 El comandant Alejandro Sancho pertanyia al cos d'En-
ginyers militars. Exercí les funcions de director tècnic
als tallers mecànics de la Casa Elizalde, de Barcelona.
Col·laborà, signant sempre amb pseudònim, en el
setmanari confederal «Acción», de Barcelona (1930)
i en el diari «Solidaridad Obrera», també de la capital
catalana, durant els anys 1930-1931. Els seus articles
eren sobre temes d'economia. Va morir, ben jove per
cert, a Barcelona, l'any 1932.
117