Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

»Segon. Recabar de les autoritats governatives i
judicials la més ràpida i eficaç justícia, la depuració
dels fets i l'immediat càstig dels culpables.
»Tercer. Mentre no s'esclareixin degudament els
fets, aquest ajuntament creu indispensable que siguin
traslladats els autors directes dels dolorosos
successos, per constituir la seva presència en aquesta
ciutat una manifesta excitació.
«Quart. Que es consigni el sentiment de la
corporació municipal per la conducta observada per
les autoritats governatives, adoptant disposicions i
dictant ordres, prescindint de l'autoritat del senyor
alcalde, desconsiderant-lo i vexant d'aquesta manera
la seva dignitat i minvant la seva força moral de
què obligatòriament ha d'estar revestit.
»Cinquè, Aprovar la digna conducta del
senyor alcalde, testimoniant-li la més completa
adhesió i solidaritat.
42
»Sisé, Consignar categòricament que l'ajuntament de-
sitja i espera que es faci justícia, donant a la ciutat i
al poble de Badalona les satisfaccions pertinents i la
reparació deguda, En compliment d'aquest desig, tan
raonable com just, la corporació acorda esgotar tots els
mitjans que tingui al seu abast, puix que tot li
semblarà poc, davant la indignació, que comparteix
amb tot el poble de Badalona, pels tristos successos
ocorreguts. Fent constar que si bé, de moment,
l'alcalde i els regidors continuaran en els seus llocs,
serà perquè ho consideren un deure sagrat fins a
aconseguir aquell fi; fent la declaració expressa,
terminant i solemne davant el poble, que si a la major
brevetat no es castiga els culpables de l'atropellament o
no es donen a la ciutat les reparacions degudes,
l'ajuntament dimitirà col·lectivament, per a demostrar
complidament la seva solidaritat amb el poble
que li
atorgà els seus vots i no sancionar amb la seva
presència la impunitat del delicte i la infracció de
tot ordre legal i moral.
«Setè. Que per a intervenir directament en la
sanció dels fets en representació del poble, la confiança
del qual creiem usufructuada en aquests moments,
l'ajuntament acorda prendre part en el sumari que
s'instrueixi.
»Vuitè. Que acordi V.E. emparar i socórrer les
famílies de les víctimes, a la vegada que associar-se al
dol que en aquests moments els afligeix.
»Això és tot el que els signants han cregut que
tenien el deure de posar a la consideració de V.E.,
que, amb el seu alt criteri, dictarà la resolució
definitiva.
»Cases Consistorials de Badalona, a vint-i-vuit
d'agost de mil nou cents divuit.»
Finalment, les forces armades de la guàrdia civil
van ésser retirades dels carrers de la ciutat. Davant
d'això, l'organització obrera confederal va aixecar la
vaga general, i el dilluns següent, dia 2 de setembre,
tots els treballadors reprengueren el treball.
Mentre durà la vaga general badalonina, el
portaveu de la C.N.T., el diari «Solidaridad
Obrera», de Barcelona, que dirigia Àngel Pestaña,
publicà extenses informacions dels fets, com ho va fer
també la quasi totalitat de la premsa diària de la
capital catalana. Per altra part, el Comitè Nacional de
la C.N.T. envià el seu secretari general, Manuel
Buenacasa, a Badalona, per tal de documentar-se
àmpliament dels fets i solidaritzar-se, en nom de la
central sindicalista revolucionària, amb la lluita que
els obrers badalonins sostenien en aquells moments
com a protesta pels assassinats comesos.
Aquells dies, Joan Peiró, que, des de l'any 1905,
residia a Badalona, es trobava amb el seu company
Josep Martí, a Jerez de la Frontera, com a secretari
general i vice-president, respectivament, de la
Federació Nacional de la Indústria Vidriera
d'Espanya, en missió de propaganda.
43