Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

No vaig perdre ni un moment. Pel procediment més ràpid que
estigué al meu abast, em vaig traslladar a Barcelona, al lloc de la
cita. En un vetllador d'aquell cafè m'esperaven els amics Jaume
Balius i Carles Sòria. El primer, sense ni donar-me temps de
saludar-los, explotà:
—A Casp han detingut el nostre gran amic Daniel Cardona
i, segons informes que ens han donat, l'han portat a
Barcelona. Em temo —continuà dient en Balius—, que si
nosaltres no fem les coses ràpidament per salvar-lo, l'assassinaran.
— Però, per què l'han d'assassinar? —vaig demanar, sorprès
i indignat alhora, a en Balíus.
—Doncs mira, per una bestiesa, com tantes de les que es
cometen aquests dies terribles que estem vivint tots plegats.
Imagina't que en Cardona, després d'haver portat a terme a Casp
la missió que tenia encomanada, de retorn a Barcelona, l'han
detingut perquè anava acompanyat de dos frares que, segons
sembla, ell es disposava a salvar —em respongué en Balius.
—I per aquest fet, encara que sigui veritat, de voler salvar
dos frares, l'han de matar? És una mica massa fort tot això,
amic Balius —vaig respondre-li. Però, on és, on el tenen
detingut, en aquests moments, si és que ho saps? —vaig demanar a
l'amic Balius, dirigint-me també a l'amic i company Sòria.
—Francament, no ho sabem —em respongueren aquells dos
amics, completament desmoralitzats.
Llavors tots tres, en Balius, en Sòria i jo, amb el mateix
cotxe que des de Badalona m'havia traslladat a Barcelona, ens
adreçàrem a la Conselleria de Governació a la màxima velocitat
possible. Allà demanàrem per parlar amb el general Aranguren.
Ens acompanyà en l'entrevista el nostre bon amic Joan Sancho
que, en aquells moments, exercia les funcions de Comissari
Especial de Policia en aquell centre oficial.
Tant el general Aranguren, com en Sancho, que ja coneixien
la detenció d'en Cardona, ens digueren que,
314
per la seva banda, també havien fet indagacions per tal de saber
on era detingut el nostre amic, però que no havien aconseguit
cap resultat positiu. Tanmateix, creien que possiblement es trobava
detingut en un antic convent. «I, si és així —afegiren amb
amargor—, difícilment se'l podrà salvar.
—Ho provarem! —vaig respondre amb ferma resolució.
Sortirem al carrer, i dirigint-me als amics Balius i Sòria,
els vaig dir:
—Vosaltres sabeu quina és la meva actitud i la d'altres
companys, en aquests dies d'eufòria criminal. A cada moment ens
estem jugant la vida enfrontant-nos amb certs elements, per tal
d'evitar més d'un assassinat, dels molts que es cometen per part
d'una colla d'irresponsables que, amb la seva bogeria criminal,
només fan que comprometre el moviment revolucionari que està
naixent. Tanmateix —vaig continuar dient—, per mirar de
salvar la vida del nostre amic Cardona em penso que, sense
perdre temps, i vencent la repugnància que em produeix el que us
vaig a proposar, hauríem d'anar a torbar un «minyó», que també
es dedica a matar gent, a demanar-li la seva intervenció per salvar
en Cardona, si és que hi arribem a temps. Con sigui que aquest
«minyó» —els vaig dir el seu nom— deu algun favor a en
Cardona —el nostre amic el salvà una vegada a Perpinyà—, em
sembla que ens voldrà ajudar.
Tal dit, tal fet. Vam anar a trobar el «minyó» en qüestió.
Sense cap mena de preparació, li vaig engegar:
—Et venim a trobar per dir-te que han detingut en Daniel
Cardona, al qual deus recordar, suposo. Segons les nostres
informacions, el tenen tancat en un ex-convent dels afores de
Barcelona. Si és així, ja comprendràs el que això vol dir...
Tal com jo esperava, la seva reacció va ésser contundent:
—Assassins, més que assassins! Voler matar en Cardona!
Això sí que jo no ho permetré!
315