Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Plaça de l'Ajuntament de Badalona, on
ocorregueren els fets sagnants de la nit del 26 d'Agost
de 1918.
i carrers dels voltants, repartint cops de sabre sense mira-
ment de cap mena. Aquells guàrdies feien la impressió
d'estar borratxos de sang.
La plaça quedà neta... Només hi quedaren estesos
alguns cadàvers i els cossos dels obrers malferits que es
rebolcaven sobre la pròpia sang.
D'aquella destrossa de carn humana en resultaren
morts els obrers i militants de la C.N.T. Francesc
Terrades (a) «Trompet», Josep Gatell (a) «Josepet»,
Emili Segarra i Pius Bel, tots amb ferides al pit.
Francesc Forcadell sofria ferides greus, de resultes de
les quals li hagueren d'amputar una cama; Manuel
Licer i Andreu Navarro sofriren també ferides greus.
Sense comptar la bona cinquantena d'obrers i
ciutadans que resultaren ferits de més o menys
gravetat. Una dona, que va ésser sabrejada, va estar a
punt de perdre un pit.
A mitja nit, una comissió de regidors de
l'ajuntament es traslladà a Barcelona per a protestar
davant el governador civil pels fets esdevinguts. El
governador, Gonzàlez Rothwos va «lamentar» la
tragèdia i prometé que faria el possible perquè el jutjat
alliberés el presos. Això volia dir, doncs, que contra ells
no pesava cap mena d'acusació greu. Tanmateix, llur
detenció havia provocat tota aquella tragèdia de sang i
de dolor que sofria el poble de Badalona!
L'endemà, dimarts, dia 27, la Federació Local de
Sindicats Obrers decretà la vaga general a Badalona.
La vaga va ésser unànimement secundada, i àdhuc van
tancar, en senyal de protesta i de dol, els comerços i
espectacles de la ciutat.
Per a «pacificar» la població, el governador civil
envià un tinent coronel i un capità de la guàrdia civil,
que comandaven un altre esquadró de cavalleria,
enviat com a reforç.
A la nit d'aquest mateix dimarts, van ésser
alliberats els tres presos. El mal, però, ja estava fet.
39