Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

treballadors. Així va fer assassinar l'Eduard Alsina, en Cinto de
la Palla, encara en plena joventut —tenia aleshores 32 anys—,
quan començava a fruir de les dolceses que una companya
amantíssima li oferia.
Cap al tard d'aquell dia corregué la notícia de l'assassinat per
tot Badalona. La indignació fou general. Aquella mateixa nit,
mentre en Cínto de la Palla encara es debatia entre la vida i la
mort, tots els militants i simpatitzants de l'organització obrera
confederat badalonina, més de dos-cents, es reuniren a la
muntanya per tal de decidir què calia fer. Es discutiren diverses
proposicions, algunes d'una violència extrema, per venjar la mort
del company tan estimat. Finalment s'imposà la serenitat que
calia en aquells moments —no s'oblidi que es vivia una època
terrible de persecució, d'assassinats i d'aplicació de la «llei de
fugues»—, i s'acordà decretar per a l'endemà, dijous, la vaga
general a Badalona. A la matinada al soterrani de la casa on
vivia el vell company Jaume Prat, en el qual soterrani tenia
instal·lat un petit taller on fabricava joguines de fusta —i on hi
havia instal·lada, també, la impremta clandestina, a mà, de
l'organització—, s'imprimiren milers de fulls en els quals, en
nom de la C.N.T., es decretava la vaga general com a protesta
per l'assassinat d'en Cinto de la Palla, i s'invitava tot el poble de
Badalona a assistir a l'enterrament civil de les despulles del que
fou un gran i digníssim ciutadà i militant anarco-sindicalista, que
s'havia de celebrar el diumenge següent, dia 26, a les deu del
matí.
La vaga general de protesta fou observada per tots els
treballadors. A més, d'una manera gairebé general, tot el comerç
de la ciutat tancà les portes, associant-se a la protesta.
Com a detall curiós, tenim interès a reproduir el que sobre
l'assassinat d'en Cinto de la Palla digué el setmanari badaloní «El
Eco de Badalona», del dissatbe, 25 de juny:
«El pasado miércoles, dia 22 del corriente, fué agredido
250
en Barcelona, por la tarde, el vecïno de esta ciudad, Eduardo
Alsina, de 32 años de edad y con domicilio en la calle de San
Bruno, número 1, causàndole varias heridas gravísimas por
arma de fuego, a consecuencia de las cuales falleció.
E.P.D.*.
Com hom pot veure, el setmanari badaloní, que, sempre que
els obrers es manifestaven o declaraven moviments de vaga,
reclamava «orden y paz ciudadanas», davant l'assassinat del qual
havia estat víctima en Cinto de la Palla, es limità a donar-ne la
notícia estricta i, per tranquil·litzar la consciència del qui la va
escriure, afegí «E.P.D.», sense, però, expressar ni la més
mínima protesta contra aquell fet odiós, comès contra un
ciutadà de Badalona.
El diumenge, a les 10 del matí, tot el poble badaloní,
malgrat la provocació que significà la presència a la ciutat
d'un Terç de la guàrdia civil de cavalleria, que Martínez Anido
envià des de Barcelona, acudí silenciosament i amb el rostre ple
d'indignació i de ràbia, a acompanyar fins al cementiri civil el
seu fill predilecte tan volgut: Eduard Alsina i Bilbeny, en Cinto
de la Palla.
Així acabà —com tants i tants d'altres— un fervent
militant de la C.N.T., un veritable anarquista de nom i de fets;
un fill del poble, més que estimat, el qual hauria pogut posar,
encara avui, si visqués, tota la intel·ligència que posseïa, que no
era poca, totes les seves virtuts, que eren immenses, i la bondat,
que tenia a mans plenes, al servei de l'emancipació de les masses
treballadores de l'esclavatge capitalista i estatal, al qual estava i
continua estant sotmès el nostre poble.
'
251