20.04.2013 Views

Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

treballadors. Així va fer assassinar l'Eduard Alsina, en Cinto de<br />

la Palla, encara en plena joventut —tenia aleshores 32 anys—,<br />

quan començava a fruir de les dolceses que una companya<br />

amantíssima li oferia.<br />

Cap al tard d'aquell dia corregué la notícia de l'assassinat per<br />

tot Badalona. La indignació fou general. Aquella mateixa nit,<br />

mentre en Cínto de la Palla encara es debatia entre la vida i la<br />

mort, tots els militants i simpatitzants de l'organització obrera<br />

confederat badalonina, més de dos-cents, es reuniren a la<br />

muntanya per tal de decidir què calia fer. Es discutiren diverses<br />

proposicions, algunes <strong>d'un</strong>a violència extrema, per venjar la mort<br />

del company tan estimat. Finalment s'imposà la serenitat que<br />

calia en aquells moments —no s'oblidi que es vivia una època<br />

terrible de persecució, d'assassinats i d'aplicació de la «llei de<br />

fugues»—, i s'acordà decretar per a l'endemà, dijous, la vaga<br />

general a Badalona. A la matinada al soterrani de la casa on<br />

vivia el vell company Jaume Prat, en el qual soterrani tenia<br />

instal·lat un petit taller on fabricava joguines de fusta —i on hi<br />

havia instal·lada, també, la impremta clandestina, a mà, de<br />

l'organització—, s'imprimiren milers de fulls en els quals, en<br />

nom de la C.N.T., es decretava la vaga general com a protesta<br />

per l'assassinat d'en Cinto de la Palla, i s'invitava tot el poble de<br />

Badalona a assistir a l'enterrament civil de les despulles del que<br />

fou un gran i digníssim ciutadà i militant anarco-<strong>sindicalista</strong>, que<br />

s'havia de celebrar el diumenge següent, dia 26, a les deu del<br />

matí.<br />

La vaga general de protesta fou observada per tots els<br />

treballadors. A més, <strong>d'un</strong>a manera gairebé general, tot el comerç<br />

de la ciutat tancà les portes, associant-se a la protesta.<br />

Com a detall curiós, tenim interès a reproduir el que sobre<br />

l'assassinat d'en Cinto de la Palla digué el setmanari badaloní «El<br />

Eco de Badalona», del dissatbe, 25 de juny:<br />

«El pasado miércoles, dia 22 del corriente, fué agredido<br />

250<br />

en Barcelona, por la tarde, el vecïno de esta ciudad, Eduardo<br />

Alsina, de 32 años de edad y con domicilio en la calle de San<br />

Bruno, número 1, causàndole varias heridas gravísimas por<br />

arma de fuego, a consecuencia de las cuales falleció.<br />

E.P.D.*.<br />

Com hom pot veure, el setmanari badaloní, que, sempre que<br />

els obrers es manifestaven o declaraven moviments de vaga,<br />

reclamava «orden y paz ciudadanas», davant l'assassinat del qual<br />

havia estat víctima en Cinto de la Palla, es limità a donar-ne la<br />

notícia estricta i, per tranquil·litzar la consciència del qui la va<br />

escriure, afegí «E.P.D.», sense, però, expressar ni la més<br />

mínima protesta contra aquell fet odiós, comès contra un<br />

ciutadà de Badalona.<br />

El diumenge, a les 10 del matí, tot el poble badaloní,<br />

malgrat la provocació que significà la presència a la ciutat<br />

<strong>d'un</strong> Terç de la guàrdia civil de cavalleria, que Martínez Anido<br />

envià des de Barcelona, acudí silenciosament i amb el rostre ple<br />

d'indignació i de ràbia, a acompanyar fins al cementiri civil el<br />

seu fill predilecte tan volgut: Eduard Alsina i Bilbeny, en Cinto<br />

de la Palla.<br />

Així acabà —com tants i tants d'altres— un fervent<br />

militant de la C.N.T., un veritable anarquista de nom i de fets;<br />

un fill del poble, més que estimat, el qual hauria pogut posar,<br />

encara avui, si visqués, tota la intel·ligència que posseïa, que no<br />

era poca, totes les seves virtuts, que eren immenses, i la bondat,<br />

que tenia a mans plenes, al servei de l'emancipació de les masses<br />

treballadores de l'esclavatge capitalista i estatal, al qual estava i<br />

continua estant sotmès el nostre poble.<br />

'<br />

251

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!