Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Eduard Alsina i Bilbeny, «Cinto de la Palla».<br />
Per la posició benestant dels seus pares, pel popular que era en<br />
tota la ciutat i per la seva constitució atlètica i bon semblant,<br />
no deixava d'ésser el somni daurat de més <strong>d'un</strong>a damisel·la.<br />
Quantes i quantes noies badalonines, i no totes precisament<br />
obreres, s'havien fet il·lusions respecte en Cinto de la Palla! Ell,<br />
però, semblava que aquesta qüestió no li feia ni fred ni<br />
calor. El que lí passava és que tenia la vista posada en un altre<br />
costat. Feia temps, molt de temps, que era concurrent <strong>d'un</strong> cafè de<br />
cambreres, una mena de casa de prostitució, conegut amb el nom<br />
de Can Rovatxol. Tots els seus amics i companys, sobretot els<br />
militants cenetistes, més <strong>d'un</strong>a vegada li feren retret d'aquest<br />
comportament, que no s'adeia amb les idees que professava. Ell,<br />
sense enfadar-se gens ni mica, reia com un tabalot mentre<br />
escoltava els discursos de moral llibertària que alguns li feien.<br />
Al contrari, extremava les coses. Sovint se'l veia passejant per la<br />
Rambla, el passeig marítim de Badalona, de bracet amb una<br />
noia alta, i ben feta, com ell bonica de debò i força extremada<br />
en la seva indumentària. Aviat se sabé que aquella noia era una<br />
de les cambreres de Can Ravatxol. Sempre se'l veia amb la<br />
mateixa.<br />
A casa seva, que, com ja hem dit, eren gent benestant —i bé<br />
que políticament eren republicans, no veien amb bons ulls les<br />
seves activitats revolucionàries, a causa de les quals ja els havia<br />
donat més <strong>d'un</strong> disgust— aixecaren el crit al cel davant el nou<br />
camí d'escàndol que l'Eduard emprenia. Un bon dia, per tallar<br />
net la crítica i la xerrameca de tothom, s'uní lliurement amb<br />
aquella noia, és a dir, sense casar-se ni pel civil, ni per<br />
l'Església. Podem afirmar que de les moltes unions lliures que<br />
hem tingut ocasió de conèixer, ben poques n'hem vistes que<br />
existís una comprensió tan profunda i espiritualment sentida com<br />
la d'aquella noia i en Cinto de la Palla. Si ell l'estimava<br />
bojament, quina no era l'estimació amorosa que sentia aquella<br />
bona mossa per ell! I quina fidelitat i respecte no<br />
247