Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

obreres de les comarques. En aquell acte memorable,
hi prengueren part, com a oradors, Francesc Comes
«Parones», que presidia, Llibertat Ròdenas,
l'advocat dels Sindicats Únics, Joan Casanovas, i
Joan Peiró.
VI
E L S E N T E R R A M E N T S D E S A L V A D O R
S E G U I I D E F R A N C E S C C O M E S
Un dissabte, exactament el 10 de març de 1923,
a quarts de set de la tarda, al carrer de Sant Rafael,
cruïlla amb el de la Cadena, de Barcelona, foren
assassinats els destacats militants de la C.N.T.
Salvador Seguí i Francesc Comes. Quan la notícia
d'aquest odiós crim s'escampà per la ciutat, la
indignació fou general. I no cal dir quina no fou la
repulsa per part de tots els treballadors de
Catalunya, quan s'assabentaren d'aquell crim.
L'endemà, diumenge, de bona hora, una allau de
delegacions obreres afectes a la C.N.T., procedents
de totes les comarques catalanes, afluí a Barcelona
per tal d'entrevistar-se amb els organismes superiors
de la Confederació i consultar-los sobre les mesures
més adients que calia prendre, per a fer front a la nova
etapa de terrorisme que contra els militants obrers
havien iniciat els mercenaris de l'anomenat
«Sindicat Lliure». I, naturalment, per posar-se
d'acord, també, sobre quina havia d'ésser la reacció
del proletariat català, l'endemà, dilluns. Totes
aquelles delegacions ja portaven el mandat
exprés de les respectives localitats perquè es declarés
la vaga general i ensems la missió d'assistir juntament
amb els treballadors barcelonins a l'enterrament del
dissortat company Seguí.
100
Els organismes de la Confederació, en la seva
reunió acordaren que, a la tarda, tindria lloc la
concentració obrera a la plaça de Catalunya, per tal
de concórrer col·lectivament a l'acte de
l'enterrament.
Però, quina no va ésser la sorpresa i la
indignació quan es sabé, per conducte confidencial,
que, a les primeres hores de la matinada, el cadàver
d'en Seguí havia estat tret del dipòsit judicial de
l'Hospital Clínic, acompanyat de centenars de policies
de Seguretat i de la «secreta» i conduït al Cementiri
Nou, de Montjuïc, on havia estat enterrat, sense
donar-ne coneixement a ningú, ni tan sols als
familiars! Aquest fet escandalós acabà d'encendre les
passions, ja prou inflamades des de la nit del dissabte,
dia 10. Immediatament, una comissió de la
Federació Local de Sindicats Obrers de
Barcelona, acompanyada per alguns membres del
Comitè Regional de Catalunya, es persona al
despatx del governador civil de Barcelona, Salvador
Raventós, per fer-li patent la protesta de tots els
treballadors catalans per la indignitat comesa. Li
feren saber, també, que si les autoritats s'havien
cregut que, amb el tropell que acabaven de cometre,
evitaven que el poble de Barcelona es manifestés
pels carrers de la ciutat, s'havien ben equivocat,
perquè pertot arreu ja corrien uns fulls impresos en
els quals s'invitava tots els treballadors Í ciutadans a
concentrar-se, a les tres de la tarda, a la plaça de
Catalunya, per tal d'anar, passant per la Rambla,
en manifestació solemne i pacífica al govern civil
per protestar contra l'assassinat comès, i, després,
dirigir-se al Cementeri Nou, a retre el darrer
homenatge a Salvador Seguí. El governador civil,
Salvador Raventós, s'esverà, i digué als comissionats
obrers que suspenia la concentració i manifestació
que acabaven d'anunciar-li, i va amenaçar amb fer
sortir al carrer tota la força pública de què
disposava, per tal d'impedir-les. Els comissionats
confederals li contestaren, amb fermesa, que no hi
havia prou força repressiva per a poder contenir
101