Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

More documents

Recommendations

Info

tenia el despatx al carrer Diputació, 310, a Barcelona. En aquest despatx, el dia 29 d'agost de 1923, a quarts de sis de la tarda, un grup d'individus armats amb pistoles hi feren irrupció, i per robar uns milers de pessetes, feriren diverses persones i mataren, d'una ferida sense sortida a la regió umbilical, aquell digne ciutadà i idealista, quan només tenia cinquanta-dos anys. La mort d'en Pere Vilalta va produir una gran indignació en totes les classes socials, i molt particularment en els rengles confederals i llibertaris. Quina pena que certes coses passessin en aquella època! Martínez Ànido, en una ocasió, va voler fer assassinar en Vilalta, perquè no ignorava les relacions que mantenia amb els homes de la C.N.T. i de l'anarquisme. No ho va aconseguir. En canvi, unes altres pistoles, fratricides, innobles, al servei de coses inconfessables, el van matar covardament, sense cap mena d'escrúpol ni de vergonya. A la seva tomba, on reposa també la seva primera esposa Teresita, per voluntat pròpia hí ha una llosa de pedra amb la inscripció «Tot és res». Per nosaltres, aquest «tot és res» vol dir molt. Vol dir que sota aquella llosa de pedra, avui desconeguda gairebé de tothom, en un cementiri de Barcelona, reposen les restes mortals d'un home que, en vida, tingué una capacitat i clarividència excepcionals, que va ésser un amic, un gran amic —sense trampa ni engany— dels treballadors catalans, addictes a la Confederació Nacional del Treball. 294 VI L ' A V I M I Q U E L * Als vells amics i companys de la ciutat de Sabadell. Amb quina emoció i respecte recordo, encara, la noble l'apostòlica figura de l'Avi Miquel! Em sembla que encara el veig avui, com el vaig veure la darrera vegada que el vaig visitar a la casa on vivia, a la Via Massagué, de Sabadell. Es trobava allitat, com sempre, des de feia anys. Vam parlar tota una tarda de les nostres coses, del moviment obrer confederal, de l'anarquisme militant i també —per què no dir-ho?— de la literatura catalana que, en aquells dies —hivern del 1929— floria a la nostra terra. Recordo perfectament que, quan vaig entrar a la seva cambra, estava llegint la famosa novel·la El Cercle Màgic de Joan Puig i Ferreter. Com i de quina manera em va lloar la personalitat intel·lectual d'aquest autor! N'era un fervent admirador. Però, qui era l'Avi Miquel? En Josep Miquel, que aquest era el seu veritable nom, havia estat un dels fundadors de la Primera Internacional a Catalunya. La seva vida? Un veritable martiri per haver defensat sempre la causa dels treballadors, que era la seva pròpia causa. Havia conegut l'exili, a Londres, a Brussel·les, a París i a altres indrets de França. Havia conegut les presons i les pallisses de la policia. Com, també, les dels militars. Quan la bomba del carrer Canvis Nous, de Barcelona, el 7 de juny de 1896, que donà lloc al famós Procés de Montjuïc, fou detingut, processat i reclòs al castell de Montjuïc que, per vergonya del cap i casal de Catalunya i dels catalans, encara s'aixeca avui com una amenaça damunt la ciutat, malgrat que el franquisme n'hagi fet «donació» a la ciutat de Barcelona. L'Avi Miquel, com 295
així l'anomenàvem tots, pel respecte que li teníem per la seva llarga experiència en les lluites socials, pel profund i penetrant coneixement que tenia dels homes que hi intervenien i per la intel·ligència que posseïa, podem dir que havia pres part en tots els moviments reivindicatius i revolucionaris de la classe treballadora de Catalunya. L'any 1909, d'una manera oberta i decidida, en la revolta del mes de juliol, a Sabadell, i igualment en la del mes d'agost del 1917. En ambdues revoltes els obrers sabadellencs, sota la influència dels anarco-sindicalistes, van fer front a les envestides de la guàrdia civil de les tropes enviades, com a reforç, des de Barcelona, i proclamaren la República social i federal. La desfeta de les forces revolucionàries a la resta de la península els obligà a desistir en llur resistència contra les forces opressores. A conseqüència de les persecucions i de les pallisses, l'Avi Miquel havia quedat completament paralitzat de mig cos en avall. Però, malgrat això, conservava fresques la seva memòria i la seva intel·ligència, que era privilegiada. La seva convicció en el triomf de la classe treballadora el feia viure optimista. Contribuïa també a aquest optimisme el comportament de la seva filla Hortènsia, que havia sacrificat tota la seva vida per a poder vetllar per la salut del seu pare i l'afecte que li demostraven els seus companys sindicalistes. Com agraïa l'Avi Miquel el fet que la Federació Local de Sindicats Obrers —l'«Obrera» de Sabadell, addicta a la C.N.T.— no manqués mai, ni en temps de repressió i de clandestinitat, de passar-li la setmanada per tal que ell i la seva filla poguessin fer front a les necessitats materials de la vida. I ho agraïa encara més, perquè els obrers sabadellencs es comportaven igual amb un altre company d'ell, supervivent també dels martiritzats amb motiu del Procés de Montjuïc, el vell company Baldomer García i Massip, que pertanyia al Sindicat de la Fusta de Barcelona í que vivia a Sabadell. Una altra demostració de l'afecte 296
Page 2 and 3:
FRONTERA OBERTA Aquesta col·lecci
Page 6 and 7:
Reixa de presó, obra de l'escultor
Page 8 and 9:
PRÒLEG Quan l'autor d'aquest llibr
Page 10 and 11:
amics de l'autor, persones ben cone
Page 12 and 13:
Barcelona, el famós i memorable ar
Page 14 and 15:
en la seva majoria, el protestantis
Page 16 and 17:
posar terme a aquell estat de coses
Page 18 and 19:
Canudes, que tornarien a les nou de
Page 20 and 21:
L'endemà, dimecres, continuà la v
Page 22 and 23:
Quan s'assabentaren del que havia p
Page 24 and 25:
Dos anys més tard, el 20 d'abril d
Page 26 and 27:
de cercar els mitjans més adients
Page 28 and 29:
atracció horrorosa als carrers de
Page 30 and 31:
directors de l'empresa italiana Met
Page 32 and 33:
als morts anteriorment citats, fan
Page 34 and 35:
Martínez Anido, que ocupà el mini
Page 36 and 37:
V L'«ATEMPTAT» CONTRA EL GENERAL
Page 38 and 39:
s'hi oposà rodonament: iYo me cisc
Page 40 and 41:
l'advocat barceloní Andreu Homs, q
Page 42 and 43:
nillets» badalonins. Trompades, co
Page 44 and 45:
sang que encara brollava de les fer
Page 46 and 47:
nat Cerdeño, que dirigia el comit
Page 48 and 49:
aquest company. I cap allà anà la
Page 50 and 51:
obreres de les comarques. En aquell
Page 52 and 53:
de vaga general i demanava que l'en
Page 54 and 55:
- El capità Fermin Galàn, afusell
Page 56 and 57:
general, Joan Serret i Bruguera 4 ,
Page 58 and 59:
uns oficials de l'exèrcit, se'ls t
Page 60 and 61:
I no els digué res més, ni els do
Page 62 and 63:
Com hem vist, pel que acabem de tra
Page 64 and 65:
Llavors, davant el fet que tots els
Page 66 and 67:
Nou, Sant Martí i Sants pels compa
Page 68 and 69:
i s'acordà anar a aquella entrevis
Page 70 and 71:
positives que la fe. La fe de molts
Page 72 and 73:
VIII UN VIATGE DE NUVIS A l'amic i
Page 74 and 75:
los, que així es deia un dels dos
Page 76 and 77:
durant la dictadura del general Pri
Page 78 and 79:
vien governat i administrat els int
Page 80 and 81:
la mainada i els vells hi puguin co
Page 82 and 83:
A continuació, el Congrés donà m
Page 84 and 85:
ni se'n abstingué. La qual cosa vo
Page 86 and 87:
Davant d'això, a proposta del batl
Page 88 and 89:
Manuel Azaña. Al castell de Montju
Page 90 and 91:
Malgrat el fàstic que sempre ens h
Page 92 and 93:
i aquest, com a defensa suprema red
Page 94 and 95:
Salut Pública i, més que ningú,
Page 96 and 97: obreres gairebé sempre es trobaven
Page 98 and 99: el volia per a res, puix que, tot i
Page 100 and 101: Barcelona els militars havien fraca
Page 102 and 103: ton. Per poder completar l'alimenta
Page 104 and 105: de la Conselleria de Sanitat i Assi
Page 106 and 107: Uns refugiats, que havien presencia
Page 108 and 109: tot, fer assassinar-ne molts dels q
Page 110 and 111: la qual, si bé no es va aconseguir
Page 112 and 113: Ple Regional no va prendre cap acor
Page 114 and 115: tenia el coratge de pujar dalt d'un
Page 116 and 117: mat de «teories boges, perilloses
Page 118 and 119: que amb Pallàs participaren en l'a
Page 120 and 121: períodes de repressió, com, per e
Page 122 and 123: Eduard Alsina i Bilbeny, «Cinto de
Page 124 and 125: treballadors. Així va fer assassin
Page 126 and 127: ment per aquesta manera tan estúpi
Page 128 and 129: Salvador Seguí i Rubinat, « Noi d
Page 130 and 131: català. Suposicions que anaven tan
Page 132 and 133: de qui era aquell «minyó» anomen
Page 134 and 135: alhora, que no es tractava de cap
Page 136 and 137: els convido a tots vostès a anar a
Page 138 and 139: arament, per no dir mai, actuà en
Page 140 and 141: un dels automòbils de l'escorta po
Page 142 and 143: trobar un advocat que el defensés.
Page 144 and 145: En Pere Vilalta i Gras era una de l
Page 148 and 149: que els obrers cenetistes sabadelle
Page 150 and 151: el seu lloc, defensant l'alta insti
Page 152 and 153: des d'on continuà el combat. Podem
Page 154 and 155: Els fugitius passaren els Pirineus
Page 156 and 157: No vaig perdre ni un moment. Pel pr
Page 158 and 159: ésser castigats per les autoritats
Page 160 and 161: L'ase, com si ho hagué comprès, l
Page 162 and 163: Burgès, l'unia una gran amistat. A
Page 164 and 165: prés del seu treball, no tenia alt
Page 166 and 167: Una «conducció ordinària» de pr
Page 168 and 169: sacrificà tot —àdhuc la seva vi
Page 170 and 171: naren tota mena de facilitats. Tanm
Page 172 and 173: Arenas, i de l'entrada en un dels t
Page 174 and 175: Joan Peiró i Belis quan tenia 20 a
Page 176 and 177: de remoure cels i terra, de fer tot
Page 178 and 179: tistes eren ateus, i els falangiste
Page 180 and 181: gué, per tranquil·litzar els seus
Page 182 and 183: confessés. Davant la negativa d'en
Page 184 and 185: Tot seguit, i després de la «misi
Page 186 and 187: I Text íntegre de l'article «Sold
Page 188 and 189: de la pàtria sino que harán honor
Page 190 and 191: como ministro de Orden Publico del
Page 192 and 193: INDEX ONOMÀSTIC Abós I Serena, Mi
Page 194 and 195: Calduch, Josep, 60. Callao, 378. Ca
Page 196 and 197:
Girón de Velasco, José Antonio, 3
Page 198 and 199:
Pabón, Jesús, 52, 266, 269. Paco
Page 200 and 201:
Subirà, Agustí, 61. Subirà, Díd
Page 202:
IX. Un projecte reformista ........
show all

Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?