Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

En Manent es formà, doncs, a dintre els
Sindicats obrers i a l'Ateneu Sindicalista Badaloní.
Quan es produí el problema trentista, ell
conjuntament amb 46 militants destacats de la localitat
de Badalona, foren expulsats de la C.N.T. Aquesta
mesura provocà un gran enuig en la immensa majoria
dels treballadors, puix que de cap de les maneres no
hi estaven d'acord. D'aquí que disminuïssin
moltíssim els afiliats als Sindicats.
Les temptatives revolucionàries del mes de
desembre del 1933, i molt especialment la del 6
d'octubre del 1934, demostraren als elements
extremistes i als intransigents dels medis llibertaris
que els trentistes eren tant o més revolucionaris
que ells. Tant fou així que, des d'aquell moment, la
febrada anti-trentista començà a baixar
considerablement. Almenys a Badalona. I ho prova el
fet que aleshores les relacions entre els companys d'un
sector i de l'altre esdevingueren més cordials en tots els
aspectes. Per això, uns mesos abans de la celebració
del Congrés Nacional que la C.N.T. va celebrar a
Saragossa el mes de maig de 1936 —Congrés de la
reconciliació confederal—, a Badalona ja s'havia
segellat la unificació.
Molt sovint en Manent va sofrir persecucions i empresonaments,
que afectaren també alguns dels seus
familiars. Malgrat els empresonaments, les
persecucions i els processos que hagué de sofrir, mai
no va ésser condemnat.
El company Manent i altres 32 militants cenetistes
crearen l'any 1932 la Cooperativa Obrera de
Construcció «La Union», la qual va fer parlar molt
en aquell temps, essent desaforadament combatuda
per la burgesia local. Tot i les enormes dificultats
contra les quals hagué de lluitar, aquella cooperativa
s'obrí camí i arribà a defensar-se prou bé. Quan la
sublevació franquista,
12
passà a integrar-se a la Col·lectivitat Obrera del Ram
de la Construcció de la ciutat de Badalona.
Moltes altres coses es podrien dir i explicar del
company i amic Manent. Algunes el lector les
trobarà en el pròleg i moltes d'altres han estat
recollides en aquestes memòries. Actualment viu, ja
retirat, a Prada del Conflent.
E. Montornès
Badalona, 1 de maig del 1976
13