Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Les temences dels sis joves, sortosament, no es realitzaren.
Sense ni tan sols interrogar-los, els baixaren
als calabossos del soterrani i els tancaren
rigorosament incomunicats.
Però uns altres companys seus d'idees, de lluita i
d'organització no havien tingut la mateixa sort.
Eren aquells companys, els cadàvers dels quals
havien vist estesos per terra al Dipòsit Judicial de
l'Hospital Clínic. Uns companys que havien caigut
també en un parany i havien estat assassinats.
Abans d'explicar com moriren, val la pena que
donem la versió que dels fets d'aquella nit va publicar
el diari reaccionari barceloní «La Vanguardia», el
dimarts, dia 23 d'octubre de 1922, Deia així:
«L'atemptat d'aquesta matinada. Un policia i dos
anarquistes morts.
»A primera hora d'aquesta matinada ha ocorregut
una topada entre uns anarquistes i els agents de
policia que els perseguien, i han resultat morts un
agent i dos anarquistes. A l'hora que escrivim
aquestes ratlles no es coneix la versió oficial del
fet, i les d'origen particular són una mica confoses».
En l'edició de l'endemà, dimecres, el diari dels
germans Godó ja era més explícit. Escrivia:
«Notícia oficial.
»Fa dos dies que l'inspector general d'Ordre
Públic va tenir notícies que s'havien organitzat quatre
grups anarquistes per a atemptar contra el governador
civil, determinant que aquest atemptat tingués lloc la nit
d'avui, a la sortida del teatre Í no podent esbrinar-se
més que el lloc aproximat on pensaven realitzar-lo, es
va disposar un servei general de vigilància en el
trajecte que havia de recórrer.
«El personal de vigilància que es trobava a la
Rambla de Santa Mònica va veure dos individus que
els van inspirar sospites, els quals, sense cap dubte, se
n'adonaren, i s'escaparen precipitadament pel carrer
d'Anselm Clavé,
90
i en arribar al Nou de Sant Francesc, emprengueren
una precipitada fugida, al mateix temps que començaren
a disparar contra els agents, í en aquest moment caigué,
mort pels trets de pistola, l'aspirant Florentino
Pellejero. Els altres funcionaris, en repel·lir l'agressió,
aconseguiren de matar un dels agressors, el qual, abans
de morir, els llançà una bomba de mà, que no va
explotar.
»Com sigui que també el Cap Superior de Policia
[Arlegui] tenia notícies que per tal de facilitar la
fugida dels qui havien de cometre l'atemptat tindrien
en un lloc pròxim una motocicleta-sidecar, va establir
el servei de vigilància convenient per tots els carrers del
trajecte, que donà com a resultat que els funcionaris
que es trobaven al carrer de Ferran, prop de la plaça
Reial, veieren una moto parada les característiques
de la qual coincidien amb l'assenyalada anteriorment.
El motorista, en notar la presència de la policia,
abandonà la moto i fugi pel carrer d'Avinyó, plaça de
Milans i carrers de Gignàs i Regomir, sense deixar de
disparar, des que va iniciar la fugida, contra els agents
que sortiren a perseguir-lo, els quals repel·liren
l'agressió de la mateixa manera, i en arribar a aquest
darrer carrer, a la cruïlla amb el de la Mercè, quan
l'agressor ja anava a sortir al passeig de Colom,
aconseguiren de donar-li mort.
»A la moto-sidecar trobaren una pistola «Star»,
carregada i a punt de disparar, i dues capses de
municions. Es desconeix en aquest moment qui són
els agressors morts.
»Des dels primers moments, la policia es posà a
treballar activament, dirigida pel general Arlegui, el
qual, des del seu despatx de la «Jefatura», cursava per
telèfon les ordres als caps de brigada i delegats, perquè
aquests, al seu torn, les transmetessin als seus
subordinats.
»Com a conseqüència de les investigacions dutes a
terme per a esbrinar qui era l'agressor que es féu
escàpol, es tingué coneixement que aquest era un
subjecte anome-
91