Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

gué, per tranquil·litzar els seus visitants, a posar-se en comunicació
telefònica amb el general Alvarez Arenas, capità general de
València, per pregar-li que, d'acord amb el recurs presentat al
Tribunal Suprem de Guerra i Marina, de Madrid, en demanda de
revisió de la causa, suspengués l'execució d'en Peiró. La resposta
tallant i brutal d'Alvarez Arenas, que sorprengué Serrano Súñer,
ministre del Govern espanyol i cunyat del «generalísimo»
Franco, va ésser: «.que el solamente recibía las ordenes que le
fuesen dadas por el ministre de la guerra o bien por Franco». I li
penjà l'auricular sense contemplacions.
En donar compte als comissionats de la conferència
telefònica que acabava de celebrar amb el capità general de
València, Serrano Súñer els va dir: «Señores, es lamentable. Esto
es un crimen».
Acabada aquesta gestió, els dos comissionats tornaren
immediatament a València, on s'entrevistaren amb el defensor
Lluís Serrano i amb els altres amics que treballaven
incansablement per salvar en Peiró de la mort. Amb ells
convingueren de presentar, sense perdre-hi temps, el rebut que els
havia lliurat el Tribunal Suprem de Guerra acceptant el recurs de
revisió de la causa, a un notari de València, perquè el registrés.
Amb aquest document, el defensor d'en Joan Peiró anà
immediatament a l'auditoria de guerra, on sol·licità de veure el
tinent coronel auditor, el senyor Climent Cerdà i Reig, el qual
en aquells moments no es trobava al seu despatx. El seu
secretari, el capità Sànchez, li va dir que tornés mitja hora més
tard. Però, en preguntar-li per què volia veure l'auditor, el
defensor li ensenyà el rebut que portava. Llavors el capità
Sànchez, molt seriosament, li va dir: «Perds el temps
miserablement, perquè potser aquest home, en Peiró, a aquestes
hores ja l'han afusellat. Ja ho anaven a fer ahir, però per dificultats
sorgides a darrera hora ho ajornaren per a avui». Tanmateix, li va
dir que tornés més tard per veure l'auditor.
362
Així ho va fer el defensor Serrano. Però, a auditoria, no hi
trobà el tinent coronel Cerdà, sinó el capità del Cos Jurídic,
habilitat i home de lleis, el Sr. José García Tre-vijano, que avui
és un dels magistrats primers de l'audiència de València, d'un gran
prestigi, que substituïa l'esmentat tinent coronel. En dir-li el
motiu de la seva visita, o sigui lliurar-li el rebut del Tribunal
Suprem, García Tre-vijano, demostrant un cert neguit, li va
contestar que el lliuressin al seu ajudant Frederic, i que després ja
decidirien tots dos el que calia fer. El defensor d'en Peiró, força
irritat, li va dir que no es tractava de «ya decidiremos», sinó que
es tractava de la vida d'un home, que segons li havien dit anaven
a executar aquella mateixa tarda. El capità García Trevijano,
irritat, li contestà:
— ¿Y què quieres que haga yo? ¡Vete, vete, a ver al
capitàn general! ¡Èl es quien tiene la palabra! Lo que
siento es encontrarme sustituyendo al auditor, que se au-
sentó de viaje, en estàs circunstancias.
El defensor Serrano li digué:
— Vd. que es hombre fundamentalmente de Leyes, y
no un militar cualquiera habilitado, no puede desenten-
derse tan fàcil y despreocupadamente del asunto, pues le
consta que, si lo fusilan, es un asesinato, con todos los
agravantes. Cuando el Tribunal Suprema decida, si le
condena a muerte siete veces, fusílenlo siete veces, però,
hasta entonces, hacerlo serà un sucio crimen.
El capità García Trevijano acotant el cap i alçant els braços,
en signe d'impotència, li digué:
— ¿Y què puedo hacer yo? Vete, vete a ver al capitàn
general, puesto que es el quien tiene la última palabra.
— Si voy ahora mismo, però le dejo a Vd. la copia
del acta notarial y el recibo del Supremo.
En sortir d'auditoria, el defensor Lluís Serrano estava
enfurismat i desmoralitzat. Amb tot, reprengué el coratge, per anar
a jugar la darrera carta. En arribar a Capitania
363