Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

General es topà amb el capità Reina, del Cos Jurídic, que era
ajudant assessor del capità general Alvarez Arenas. En
manifestar-li el motiu de la seva visita, aquell li digué que
considerava que l'entrevista amb el capità general seria
totalment inútil i que en fer-la s'exposava massa. Malgrat aquest
advertiment, aquell valent i digne defensor de les causes justes
insistí a veure l'Alvarez Arenas. Finalment, pogué arribar al seu
despatx. Ferm davant d'ell, i posant-se a les seves ordres, exposà
els motius de la seva visita. Discutiren, Alvarez Arenas s'exaltà i
el defensor d'en Peiró, també, i es digueren mútuament paraules
molt gruixudes. Tant, que l'alferes Serrano explotà, i digué a la
cara d'aquell militarot feixista:
— A mi me habían enseñado, que los Nacionales luchàbamós,
entre otras cosas, por la Justícia, y si me he jugado la vida
continuamente, tanto que, desde la guerra, lo que pueda vivir
mas lo considero de propina, porque debía haber quedado
tendido en tantos campos de lucha como los miles de mis
hermanos caídos, no ha sido por esa Justícia falsa y
acomodatícia; y, si esta era nuestra Justícia, yo renuncio a ella y
a mi condición de militar, antes de prostituir mi honor.
Hom pot pensar quina va ésser la reacció que va tenir aquell
energumen que era Alvarez Arenas, davant aquestes paraules.
Amb els ulls encesos d'odi, i com si l'hagués tocat un ressort
elèctric, s'aixecà de la butaca enfurismat, es plantà molt a prop de
l'alferes Serrano i, tirant-li la fortor del seu alè en plena cara, li
replicà:
— Muchacho, porque he leído tu hoja de servicios y me
consta que eres un valiente, no te he metido todavía en un
castillo, como te mereces por tus imprudencias. Però no seas
loco y no me hagas tocar el timbre para que venga la guardià y te
prenda ahora mismo. Por encima de mi, y por arriba de ti, estan
los supremos intereses de la pàtria y del estado. Si ellos han
decidido que Peiró muera,
364
que muera con el un ministro de la maldita República contra la
que nos levantamos. Ni tu ni yo vamos a apretar el gatillo, però
tampoco podemos impedirlo.
Finalment, i després d'una llarga pausa, el digníssim defensor
d'en Peiró tingué l'atreviment de dir al capità general Alvarez
Arenas:
— Mi general, haga conmigo lo que crea justo. Però, por
Dios, impida ese fusilamiento injusto!
El general Alvarez Arenas li contestà:
— Vete, muchacho, vete por Dios antes que me arrepienta, y
guarda para mejores causas esa impulsiva energia juvenil.
En sortir d'aquell despatx, l'alferes Serrano tornà a trobar-se
amb el capità Reina i altres ajudants, els quals, havent escoltat els
crits, estaven consternats. El capità Reina va dir-li que l'única
cosa que hi havia a fer a favor del condemnat era recollir el seu
cadàver, i així evitaria que fos enterrat a la fossa comuna. A tal
efecte, li donà una ordre escrita perquè la lliurés al jutjat número 8
d'execucions.
Sense perdre un minut, l'alferes Serrano se n'anà a veure —i
per darrera vegada— en Joan Peiró a la presó. Quan hi arribà es
trobà que ja l'havien posat en capella, amb sis cenetistes més. El
va trobar amb la mateixa actitud de sempre. L'abraçà, i hagué
d'ésser en Peiró qui va haver d'animar el jove militar. Peiró li pregà
que continués el camí que havia emprès «de defensar sempre les
causes justes de tots els idealistes que lluiten per un món millor
que l'actual». En Peiró anava vestit amb el seu etern pijama de
ratlles, amb el qual va morir.
En aquells moments es presentà un sacerdot, el qual es
dirigí al condemnat a mort i li va dir:
— Fill meu, aquesta és la justícia dels homes, però la de
Déu és molt diferent. Has de preparar-te per comparèixer davant
d'Ell. —I tractà de convèncer-lo perquè es
365