Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

More documents

Recommendations

Info

V L'«ATEMPTAT» CONTRA EL GENERAL MARTÍNEZ ANIDO «Del atentado que ha dado origen a nuestra destitución no hay por què hablar mas». Així s'expressà el general Severiano Martínez Anido, en arribar a Madrid, uns dies després del dia 22 d'octubre de l'any 1922, data en què fou destituït de manera fulminant pel cap del govern espanyol, José Sànchez Guerra, del càrrec de governador civil de la «província» de Barcelona, juntament amb Miguel Arlegui, que ocupava la «Jefatura» Superior de policia de la mateixa ciutat. Per haver viscut en part la història d'aquell «atemptat», ens creiem en el deure d'explicar el que sabem que passà aquella nit fatídica del 21 al 22 d'octubre de 1922, en què moriren tres treballadors i un policia. Des de feia prop de dos anys —és a dir, des de primers de novembre de 1920, quan el general Martínez Anido havia estat nomenat governador civil de Barcelona—, la repressió contra els treballadors que militaven a la C.N.T., a Barcelona i a la seva «província», es feia més viva, cruel i salvatge. Eren ja prop de tres-centes les persones que havien caigut assassinades, centenars els ferits i milers els empresonats i els qui havien hagut de fugir a l'estranger per a evitar d'ésser exterminats. Els militants de la C.N.T. que quedaven, els qui encara lluitaven, es defensaven de la millor manera que podien, amb els mitjans que tenien a llur abast. La majoria d'aquests militants eren joves de 17 a 21 anys. En les reunions clandestines que celebraven, s'havien plantejat la qüestió d'aquella repressió salvatge que sofrien els militants i s'havien preguntat si no havia arribat l'hora de jugar-se el tot per tot, per tal d'acabar amb aquella persecució. Mentre discutien aquesta qüestió, 72
El General Severiano Martínez Anido, de tràgic record a Barcelona i a la seva «província». Foto Alfonso. i quan menys s'ho esperaven, el govern de Madrid, presidit per José Sànchez Guerra, aixecà la suspensió de les garanties constitucionals que pesava damunt la «província» de Barcelona des de finals de l'any 1920, o sigui, des que Martínez Anido havia pres possessió del Govern civil. Aquest retorn a la normalitat constitucional molestà enormement el general Martínez Anido, perquè l'impedia d'acabar de dur a terme l'exterminació dels sindicalistes, dels anarquistes, dels liberals i dels republicans. També molestà els patrons, perquè preveien que, de bell nou, els obrers i els seus Sindicats Unics tornarien a «fer de les seves demanant augments de sou i altres coses impossibles». Pel que fa referència als militants de la C.N.T., l'aixecament de la suspensió de les garanties constitucionals volia dir que els sindicats obrers podrien tornar a actuar «legalment» sense cap trava. Però això era en teoria. En la pràctica, no veien gens clar que pogués ésser així, perquè els responsables de tants de crims comesos continuaven ocupant llurs càrrecs, començant per Martínez Anido i l'Arlegui, passant pels policies que s'havien destacat martiritzant els presos i aplicant la «llei de fugues» i acabant per alguns jutges i magistrats de l'Audiència de Barcelona que havien condemnat treballadors innocents a molts anys de presidi, quan des del Govern civil de Barcelona se'ls manava de fer-ho. Tanmateix, els homes de la C.N.T., guiats per aquella bona fe que sempre els ha caracteritzats — qualitat que els ha estat negada en campanyes interessades que pretenien de fer creure el contrari—, acordaren que l'organització obrera confederal havia d'aprofitar aquella obertura de llibertat que se'ls concedia, i començaren a reunir-se <strong>d'un</strong>a manera menys clandestina. En una d'aquestes reunions s'acordà d'anar al Govern civil a sol·licitar la legalització dels sindicats obrers i la reobertura dels locals clausurats. El general Martínez Anido 75
Page 2 and 3: FRONTERA OBERTA Aquesta col·lecci
Page 6 and 7: Reixa de presó, obra de l'escultor
Page 8 and 9: PRÒLEG Quan l'autor d'aquest llibr
Page 10 and 11: amics de l'autor, persones ben cone
Page 12 and 13: Barcelona, el famós i memorable ar
Page 14 and 15: en la seva majoria, el protestantis
Page 16 and 17: posar terme a aquell estat de coses
Page 18 and 19: Canudes, que tornarien a les nou de
Page 20 and 21: L'endemà, dimecres, continuà la v
Page 22 and 23: Quan s'assabentaren del que havia p
Page 24 and 25: Dos anys més tard, el 20 d'abril d
Page 26 and 27: de cercar els mitjans més adients
Page 28 and 29: atracció horrorosa als carrers de
Page 30 and 31: directors de l'empresa italiana Met
Page 32 and 33: als morts anteriorment citats, fan
Page 34 and 35: Martínez Anido, que ocupà el mini
Page 38 and 39: s'hi oposà rodonament: iYo me cisc
Page 40 and 41: l'advocat barceloní Andreu Homs, q
Page 42 and 43: nillets» badalonins. Trompades, co
Page 44 and 45: sang que encara brollava de les fer
Page 46 and 47: nat Cerdeño, que dirigia el comit
Page 48 and 49: aquest company. I cap allà anà la
Page 50 and 51: obreres de les comarques. En aquell
Page 52 and 53: de vaga general i demanava que l'en
Page 54 and 55: - El capità Fermin Galàn, afusell
Page 56 and 57: general, Joan Serret i Bruguera 4 ,
Page 58 and 59: uns oficials de l'exèrcit, se'ls t
Page 60 and 61: I no els digué res més, ni els do
Page 62 and 63: Com hem vist, pel que acabem de tra
Page 64 and 65: Llavors, davant el fet que tots els
Page 66 and 67: Nou, Sant Martí i Sants pels compa
Page 68 and 69: i s'acordà anar a aquella entrevis
Page 70 and 71: positives que la fe. La fe de molts
Page 72 and 73: VIII UN VIATGE DE NUVIS A l'amic i
Page 74 and 75: los, que així es deia un dels dos
Page 76 and 77: durant la dictadura del general Pri
Page 78 and 79: vien governat i administrat els int
Page 80 and 81: la mainada i els vells hi puguin co
Page 82 and 83: A continuació, el Congrés donà m
Page 84 and 85: ni se'n abstingué. La qual cosa vo
Page 86 and 87:
Davant d'això, a proposta del batl
Page 88 and 89:
Manuel Azaña. Al castell de Montju
Page 90 and 91:
Malgrat el fàstic que sempre ens h
Page 92 and 93:
i aquest, com a defensa suprema red
Page 94 and 95:
Salut Pública i, més que ningú,
Page 96 and 97:
obreres gairebé sempre es trobaven
Page 98 and 99:
el volia per a res, puix que, tot i
Page 100 and 101:
Barcelona els militars havien fraca
Page 102 and 103:
ton. Per poder completar l'alimenta
Page 104 and 105:
de la Conselleria de Sanitat i Assi
Page 106 and 107:
Uns refugiats, que havien presencia
Page 108 and 109:
tot, fer assassinar-ne molts dels q
Page 110 and 111:
la qual, si bé no es va aconseguir
Page 112 and 113:
Ple Regional no va prendre cap acor
Page 114 and 115:
tenia el coratge de pujar dalt d'un
Page 116 and 117:
mat de «teories boges, perilloses
Page 118 and 119:
que amb Pallàs participaren en l'a
Page 120 and 121:
períodes de repressió, com, per e
Page 122 and 123:
Eduard Alsina i Bilbeny, «Cinto de
Page 124 and 125:
treballadors. Així va fer assassin
Page 126 and 127:
ment per aquesta manera tan estúpi
Page 128 and 129:
Salvador Seguí i Rubinat, « Noi d
Page 130 and 131:
català. Suposicions que anaven tan
Page 132 and 133:
de qui era aquell «minyó» anomen
Page 134 and 135:
alhora, que no es tractava de cap
Page 136 and 137:
els convido a tots vostès a anar a
Page 138 and 139:
arament, per no dir mai, actuà en
Page 140 and 141:
un dels automòbils de l'escorta po
Page 142 and 143:
trobar un advocat que el defensés.
Page 144 and 145:
En Pere Vilalta i Gras era una de l
Page 146 and 147:
tenia el despatx al carrer Diputaci
Page 148 and 149:
que els obrers cenetistes sabadelle
Page 150 and 151:
el seu lloc, defensant l'alta insti
Page 152 and 153:
des d'on continuà el combat. Podem
Page 154 and 155:
Els fugitius passaren els Pirineus
Page 156 and 157:
No vaig perdre ni un moment. Pel pr
Page 158 and 159:
ésser castigats per les autoritats
Page 160 and 161:
L'ase, com si ho hagué comprès, l
Page 162 and 163:
Burgès, l'unia una gran amistat. A
Page 164 and 165:
prés del seu treball, no tenia alt
Page 166 and 167:
Una «conducció ordinària» de pr
Page 168 and 169:
sacrificà tot —àdhuc la seva vi
Page 170 and 171:
naren tota mena de facilitats. Tanm
Page 172 and 173:
Arenas, i de l'entrada en un dels t
Page 174 and 175:
Joan Peiró i Belis quan tenia 20 a
Page 176 and 177:
de remoure cels i terra, de fer tot
Page 178 and 179:
tistes eren ateus, i els falangiste
Page 180 and 181:
gué, per tranquil·litzar els seus
Page 182 and 183:
confessés. Davant la negativa d'en
Page 184 and 185:
Tot seguit, i després de la «misi
Page 186 and 187:
I Text íntegre de l'article «Sold
Page 188 and 189:
de la pàtria sino que harán honor
Page 190 and 191:
como ministro de Orden Publico del
Page 192 and 193:
INDEX ONOMÀSTIC Abós I Serena, Mi
Page 194 and 195:
Calduch, Josep, 60. Callao, 378. Ca
Page 196 and 197:
Girón de Velasco, José Antonio, 3
Page 198 and 199:
Pabón, Jesús, 52, 266, 269. Paco
Page 200 and 201:
Subirà, Agustí, 61. Subirà, Díd
Page 202:
IX. Un projecte reformista ........
show all

Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?