Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

ésser castigats per les autoritats franquistes per haver assistit a
aquell gran patriota català.
La malaltia de Daniel Cardona va durar gairebé un any. Un
any que visqué al Mas Cardona clandestinament. Quan ja s'estava
morint, per pròpia voluntat, fou assistit espiritualment per mossèn
X. En els seus darrers moments, conservant tot el seu
coneixement, amb el cap ben serè, es dirigí al seu fill Jordi i li
digué:
—Vull que em posis damunt la meva pell la senyera
estelada i que m'enterreu juntament amb la teva mare, la
germana i l'avi.
Demanà la mà del seu fill, i la premé fortament fins que
morí. Era el dia 7 de març de 1943, a dos quarts de vuit del
vespre.
Quan s'escampà la trista nova per Sant Just Desvern —
població de la qual Daniel Cardona havia estat alcalde
popular— i pels llocs veïns, molta gent va desfilar pel Mas
Cardona, davant les despulles d'aquell gran ciutadà i patriota
català. Va ésser una veritable manifestació popular en honor de
l'home estimat. Les autoritats locals es donaren pressa a advertir
el governador civil del que passava a Sant Just Desvern. El
governador civil, que era un individu anomenat Antonio Correa
Véglison, va prohibir que la gent pogués visitar el Mas Cardona, i
d'una manera ben «cristiana», per cert, envià una allau de
policies que envaïren la casa pairal dels Cardona. Preguntes
insidioses i malèvoles, interrogatoris i tot el que volgueren van
fer aquells sicaris del règim franquista, sense que tinguessin cap
mena de respecte pel dol que existia en aquella llar familiar.
Ensems, aquells representants del desordre públic ordenaren que es
practiqués l'autòpsia al cadàver, la qual cosa va ésser evitada, en
fer-se responsables el metges X. i X. del que havia mort en
Cardona.
EI governador civil de Barcelona manà que l'enterrament
tingués lloc el dia 9 de març a les sis del matí, i
318
només va permetre que hi assistís la família. La manifestació de
simpatia que el poble volia retre a Daniel Cardona va ésser
prohibida brutalment.
Fou enterrat un dia plujós, acompanyat pels seus tres fills, una
noia í dos nois, i d'una veïna que, desafiant l'ordre donada pel
governador civil, va voler acompanyar també les despulles mortals
d'en Cardona fins al cementiri de Sant Just Desvern. Davant el
cotxe mortuori hi anaven unes parelles de la guàrdia civil, amb
llurs capots, els tricornis i els fusells. Darrera, la petita
comitiva. Tot el camí i àdhuc el mateix cementiri era envaït per la
guàrdia civil i la policia. Segurament per tal d'evitar que en Daniel
Cardona no se'ls escapés una vegada més...
I ara reposa al cementiri de Sant Just Desvern, amb la seva
esposa, Madrona Gelabert i Castellví, amb la qual mai no
tingué cap discussió per les idees, car, ella, com ell, era una
catalana de soca i arrel, i una fervent separatista.
Aquesta va ésser, explicada a grans trets, la vida d'en Daniel
Cardona. La vida d'un veritable lluitador per les llibertats del
seu poble, i d'un amic, d'un gran amic, dels treballadors que, com
ell, lluitaven per un món millor, més just que l'actual.
Crec, i ben sincerament, que quan les llibertats ciutadanes
hagin estat restablertes al nostre país, serà un deure dels homes
de la C.N.T. i dels llibertaris de casa nostra —com a desgreuge
del que uns folls i irresponsables van cometre contra d'ell—
retre a Daniel Cardona i Civit l'homenatge que li devem.
319