Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Hom pot suposar la reacció que aquestes manifestacions van
produir a tots els congressistes i al nombrós públic que
emplenava la gran sala. Un representant de la ponència li va
contestar, en nom d'aquesta, i d'una manera vigorosa, invitant
els delegats dels Sindicats que examinessin, discutissin el
dictamen, i que l'aprovessin si creien que interpretava els desigs
dels treballadors badalonins, i, a més, protestà per la coacció que
representava la intervenció que acabava de fer el representant
del Comitè Regional.
El delegat de la Federació Local dels Sindicats de Barcelona,
en la seva intervenció va voler imitar el representant del Comitè
Regional, però en sortí força malparat, puix que una bona part
dels delegats congressistes li contestaren que l'organització
obrera badalonina era major d'edat i sabia ben bé el que feia.
Després intervingué el delegat del Comitè Nacional de la
C.N.T., el qual, més moderat i equànime que els altres dos,
afirmà que «possiblement el dictamen de la ponència feia la
impressió de transgredir els principis i les tàctiques de l'acció
directa de la C.N.T., però —manifestà tot seguit— que no
estava pas massa segur que això fos cert», i que ell,
personalment, estava d'acord amb el projecte, però com que en
aquells moments ostentava la representació de l'organisme més
elevat de la nau confederal, la seva missió consistia únicament a
informar després del dictamen, el Comitè Nacional.
El Congrés, de manera unànime, i sense cap mena de
discussió aprovà totalment el dictamen presentat per la
ponència. Àdhuc l'aprovaren els delegats que representaven els
Sindicats d'Arts Gràfiques, Llum i Força, i Barbers, que llavors
eren considerats com els més aferrats a «la intransigència»
confederal. I no cal dir quina fou la reacció dels obrers que
presenciaven les tasques deliberatives del Congrés: coronaren el
dictamen aprovat amb una viva i solemne ovació.
163