Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Ple Regional no va prendre cap acord capaç de paralitzar l'obra<br />
repressiva que havien iniciat Martínez Anido i Arlegui. Sí, el<br />
que s'aprovà va ésser la declaració de la vaga general quan es<br />
cometessin nous assassinats. Però, malauradament, els assassinats<br />
continuaren cometent-se, i cada dia més. Tanmateix, la vaga<br />
general ni s'intentà declarar, com s'havia acordat, perquè<br />
l'organització confederal no ignorava que, d'haver-ho fet, el<br />
fracàs hauria estat sorollós. Només es declarà, com a fet<br />
excepcional, quan l'assassinat del gran advocat Francesc Layret,<br />
diputat per la ciutat de Sabadell, a finals del mes de novembre de<br />
1920, a Barcelona i en algunes poblacions de la «província», que<br />
fou seguida amb molt d'èxit per la gran indignació que aquell<br />
odiós crim va provocar en totes les consciències honrades i<br />
liberals.<br />
La repressió, com hem dit, continuà, més ferotge i més<br />
sanguinària que mai. Els companys anaven caient assassinats.<br />
Centenars de militants eren conduïts a peu per les carreteres de tot<br />
Espanya cap a les presons i presidis, cada dia més plens de<br />
militants cenetistes i <strong>llibertari</strong>s. Molts companys només<br />
pogueren salvar llur vida amb la marxa a l'exili.<br />
L'organització confederal, davant el grau a què havia arribat<br />
aquella repressió salvatge, no tingué altre remei que fer-hi front<br />
i organitzar la defensa. Però quan, a darrers de 1922, es passà<br />
balanç de la tragèdia viscuda durant aquells dos anys, el resultat<br />
va ésser esgarrifós. Car constatàrem que nosaltres fórem el grans<br />
perdedors d'aquella odiosa lluita que ens imposaren Anido,<br />
Arlegui, el govern de Madrid i el capitalisme <strong>català</strong>, que costà<br />
a la C.N.T. la pèrdua de més de 300 militants, entre els millors,<br />
¿S'hauria arribat a aquell resultat si en aquell Ple Regional<br />
de la Confederació obrera catalana haguessin estat aprovades i<br />
dutes a terme les propostes fetes pels "nois" de Badalona?<br />
224<br />
Molts anys després d'aquell Ple, alguns dels companys que no<br />
estigueren d'acord amb les propostes dels delegats badalonins<br />
han opinat al contrari del que havien opinat aleshores, i , fins i<br />
tot, han reconegut l'error que cometeren, puix que, d'haver-se portat<br />
a terme i amb totes les seves conseqüències aquella proposta, era<br />
quasi segur que s'hauria evitat aquell gran vessament de sang que<br />
costà la vida a tants centenars de ciutadans a Barcelona,<br />
Badalona, Mataró, Manresa, Reus, Sant Cugat, Sabadell i altres<br />
poblacions de Catalunya. Com també s'hauria evitat que<br />
Martínez Anido i Arlegui governessin durant aquell període de<br />
dos anys (1920-1922). I, de retruc, no hauria estat, tampoc, tan<br />
catastròfic com va dir Enric Rueda. Malgrat que ja han passat<br />
més de 53 anys des d'aquell drama, continuem estant fermament<br />
convençuts que d'haver-se acceptat i duta a la pràctica la<br />
proposta de l'organització obrera badalonina, s'hauria tallat en sec<br />
la repressió més sagnant que ha sofert la C.N.T. en el transcurs<br />
de la seva història. La més sagnant, si exceptuem, naturalment, la<br />
repressió franquista de la qual, durant i després de la guerra<br />
d'Espanya, va ésser víctima la Confederació, amb els altres<br />
antifeixistes, en general.<br />
225