Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

dors, assassinant-ne quatre i ferint-ne una bona cinquan-
tena. Aquella nit tot li va ésser permès, a la guàrdia
civil, a Badalona. Després d'haver matat aquells quatre
obrers indefensos i malferits els altres, galopà amb els
seus cavalls per tota la ciutat, sabrejant a mansalva els
ciutadans que trobava. Aquella nit, els carrers
badalonins foren regats amb sang. Amb sang
proletària, que ha estat sempre —i és encara— la
més barata del món.
Què motivà aquella borratxera criminal de la
guàrdia civil? Per a il·lustració de les noves
generacions, cal que ho expliquem.
Feia algunes setmanes que els obrers de la fàbrica
de productes químics Cros, S.A., la més
important de la població, s'havien declarat en
vaga per qüestions de reivindicació de salaris. La
vaga era secundada unànimement pel dos mil
treballadors que ocupava la fàbrica. L'empresa,
abans que accedir a les demandes justes i raonables
dels obrers, va recórrer a totes les astúcies per tal
de fer fracassar aquell moviment de vaga: anar a
buscar esquirols per les terres murcianes i andaluses;
subornar alguns dirigents del Sindicat Obrer de
Productes Químics, per exemple, el seu president
Fermí Borràs —el qual, després d'ésser repudiat i
expulsat de l'organització obrera confederal badalonina,
esdevingué, uns anys més tard, un dels més importants
comerciants de ciments i materials per a la construcció
de Sant Adrià de Besòs—; allotjar dintre de la fàbrica
un destacament important de la guàrdia civil de
cavalleria per tal de defensar la «llibertat del treball».
Defensant-la, naturalment, a la seva manera
tradicional: a cops de sabre i amb descàrregues de
fusell.
El matí del dia 26 d'agost, el governador civil
de la «província» de Barcelona, Gonzàlez Rothwos,
que estava al servei de la Casa Cros d'una manera
descarada, envià a Badalona alguns agents de policia,
els quals, acompanyats de diverses parelles de la
guàrdia civil —i
34
sense advertir la primera autoritat municipal—, es presentaren
a l'estatge social de la Federació Local de
Sindicats Obrers, situat al carrer de la Conquista, 55,
57 i 59, on van practicar escorcolls a totes les
dependències. Com sigui que no trobaren res de
delictiu, volgueren justificar el servei realitzat i
s'emportaren detinguts dos obrers vaguistes de la Casa
Cros, anomenats Salvador Ruiz Pérez i Emili
Belmonte Fernàndez i el conserge del local, Josep
Poblet. Se'ls acusà d'exercir coaccions sobre els
obrers que, segons la nota publicada a la premsa de
Barcelona per l'autoritat governativa, volien anar a
treballar a la fàbrica Cros. Però, ¿on tenien el cap
aquells policies, aquells guàrdies civils i el mateix
Ponç-governador de la «província» de Barcelona?
¿Com podien exercir coaccions aquells tres homes
detinguts en el local dels Sindicats obrers, si aquest
local estava situat a una distància de la fàbrica Cros,
almenys, de tres quilòmetres? No hi valgueren les
protestes dels incriminats, ni les de molts altres obrers
que eren presents. Els tres obrers foren detinguts i se'ls
emportaren a la caserna de la guàrdia civil. L'atropell
comès va produir una gran indignació entre els
vaguistes, els quals, a mitja tarda, van seguir en
manifestació la policia i la guàrdia civil, quan
conduïen els detinguts a l'estació del tren per tal d'ésser
traslladats a Barcelona. En arribar a la plaça de Roca i
Pi, la manifestació obrera havia augmentat d'una manera
considerable. Els manifestants volien impedir que els
seus companys fossin traslladats a la capital catalana.
Llavors la guàrdia civil va donar algunes càrregues i
aconseguí de dissoldre'ls.
Tol seguit els vaguistes, en nombre d'alguns
centenars, es presentaren a les Cases Consistorials per
tal de parlar amb l'alcalde i demanar-li que reclamés la
llibertat dels presos. Davant el fet que el senyor Jaume
Martí i Cabot, batlle de la ciutat, era absent, els
manifestants van convenir amb el cap de la guàrdia
municipal, senyor Josep
35