Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Qui era en Daniel Cardona perquè ara i ací un cenetista i
militant llibertari se n'ocupi i l'exalti d'aquesta manera?
Daniel Cardona havia nascut a Barcelona, el dia 18 d'agost
de 1890, al número 15 del carrer Jovellanos, i era fill d'en
Joaquim Cardona i Planas i de Concepció Civit i Puigventós.
Quan tenia tretze anys i mesos entrà a treballar, com a
dependent, a la merceria de Can Borràs, del carrer de Ferran
(Fiveller). Menjava i dormia a la botiga, i només una vegada
cada quinze dies podia anar a veure els seus pares. Els dependents
d'aquella merceria, com gairebé els de tots els comerços de
Barcelona, en aquella època, dormien a la mateixa botiga, sobre el
taulell. En Cardona era, per tant, un obrer.
Des de molt jovenet abraçà les idees catalanistes i s'afilià al
moviment de la Unió Catalanista, del qual el doctor Martí i
Julià va ésser un dels millors animadors. Escrivia al setmanari
infantil «En Patufet» i en el satíric «Cu-Cut!». El dia 25 de
novembre de 1905, quan els oficials del «glorioso ejército
español» acabaven de realitzar la «gesta patriòtica» d'assaltar i
calar foc al local on era domiciliada la redacció d'aquest
setmanari satíric, i passaven amb aires de triomfadors pel carrer de
Ferran, en Daniel Cardona va exterioritzar la seva repulsa contra
aquells militarots, tan «valents», tirant-los des d'un balcó de la
merceria on treballava una galleda de serradures mullades.
Aquella acció d'en Cardona va produir un enrenou tan gran
entre els militars, que aquests intentaren també de calar foc a la
botiga. La intervenció dels veïns va fer canviar d'opinió els
oficials. Tanmateix, l'amo de l'establiment no perdonà aquella
acció d'en Cardona, i l'acomiadà el mateix dia. Un altre amo,
que tenia una merceria al carrer del Carme, número 3, anomenada
Can Bonan, el llogà de seguida, ensems que el felicità
per l'acció que havia realitzat.
Més tard, en Daniel Cardona treballà a Can Sunyol, dels
carrers Fusina i Comerç. Aquesta vegada el comerç
304
no era de robes, ni de vetes i fils, sinó de sucres i colonials.
Posteriorment, un oncle seu, Josep Cardona i Planas, que amb la
seva muller, Anna Parera i Gelabert, explotava un comerç
important a Sant Just Desvern, el cridà perquè anés a treballar
amb ell. En Cardona hi va anar i arribà a ésser l'encarregat
d'aquell important magatzem, quan encara no tenia divuit anys.
En Cardona professava la religió catòlica. Això no li
impedia d'ésser un esperit obert, liberal i d'avançada. Ara bé,
en el que no transigia era en la qüestió nacional catalana. Ell
volia aconseguir la independència total de Catalunya. Per
aquesta causa lluità apassionadament, amb tot el seu entusiasme,
abocant-hi totes les seves energies. Ell, en Cardona, volia una
Catalunya lliure en la qual regnés, per a tothom, la justícia
social i la llibertat integral.
Quan menys s'ho esperava, els seus oncles —que no tenien
fills— van fer hereus de la gran fortuna i propietats que posseïen
en Cardona i la seva cosina Antònia Julià i Cardona. Daniel
Cardona, llavors, en comptes d'aburgesar-se, es llançà més que
mai a la lluita. Des d'aquell moment, no solament va esmerçar-hi
totes les seves energies i el seu entusiasme, ans també hi abocà
els seus diners amb una generositat excepcional.
Cal que diguem que el seu pare era mestre d'escola i havia
fundat l'escola «Cisneros», de Barcelona. Era un home liberal,
al qual no disgustà que el seu fill, Daniel, seguís pels camins de
la lluita catalanista.
En Cardona va combatre sempre la injustícia que planava
damunt el poble català i el moviment obrer de Catalunya, i en
totes les ocasions es manifestà d'una manera ferma. Va
combatre la Dictadura del general Primo de Rivera, els
militars i la policia, que, dit sigui de passada li feren la vida
impossible. Com a conseqüència, durant la Dictadura de Primo
de Rivera, hagué d'exiliar-se, passant les muntanyes pirinenques,
que tan bé coneixia, i s'instal·là a Perpinyà, la capital del Rosselló,
305