Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
que els obrers cenetistes sabadellencs tenien envers l'Avi Miquel<br />
era que adquirien totes les novetats literàries, político-socials,<br />
filosòfiques, econòmiques, etc., que sortien a la llum pública, i<br />
corrien a fer-n'hi ofrena. D'ací el fet que, potser, la millor<br />
biblioteca particular que existia a Sabadell, la tenia l'Avi<br />
Miquel. Amb quina fruïció i delectança devorava aquells llibres,<br />
com en treia tot el suc que podia, i amb quina passió dialèctica els<br />
comentava amb els seus amics i companys!<br />
L'Avi Miquel posseïa el do psicològic de conèixer els<br />
homes i llurs intencions. D'ací el fet que els companys cenetistes<br />
de Sabadell, sobretot en èpoques de repressió i persecució<br />
policíaca, quan els arribava un individu <strong>d'un</strong>a altra contrada,<br />
que es presentava com a perseguit i que ells no coneixien, abans<br />
de complir amb el deure d'amagar-lo i d'ajudar-lo en el que fos<br />
necessari, amb una excusa qualsevol, li deien: «T'agradaria<br />
conèixer un vell company de la Primera Internacional, que es<br />
troba allitat, des de fa molts anys, aquí a Sabadell?» Naturalment,<br />
aquesta invitació era acceptada per tots. Si era feta a un<br />
veritable company, era amb emoció que anava a veure'l i<br />
l'abraçava. En canvi, si l'individu que s'havia presentat a<br />
Sabadell era «manat» per la policia, per a «treballar» en la missió<br />
que li havien encomanat, també acceptava... Un cop introduïts a<br />
la cambra de l'Avi Miquel, en veure'l estirat al llit, amb la seva<br />
figura de gegant i la barba ben blanca i espessa que portava, els<br />
impressionava profundament. Llavors l'Avi Miquel encetava<br />
una conversa i procurava que el nou vingut hi digués la seva. Li<br />
escrutava els ulls i li penetrava l'ànima. I, finalment, descobria<br />
què portava sota la pell el nou vingut. No maltractava a ningú.<br />
Els tractava afablement i amb tota la cordialitat que li era<br />
possible. Més tard, però, els companys cenetistes sabadellencs<br />
anaven a veure l'Avi Miquel, i aquest els deia quina mena de<br />
persona era la que li havien portat a casa seva. Mai, mai, no es<br />
va equivocar. Quants i quants confidents de la policia o<br />
vividors que<br />
299