Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

i aquest, com a defensa suprema redemptora llançava un crit
anomenant una idea que desconeixia, com ignorava els valors
morals i espirituals dels quals tan rica és aquella idea.
XII
LA «REP ARTIDORA SOCIAL»
A la memòria de l'amic i company
Manuel Luís Blanco.
Seria d'una mala fe imperdonable, i, per tant, una traïció a
la història, voler negar o ridiculitzar les realitzacions d'ordre
social i econòmic que les organitzacions obreres, i, d'una
manera especial de la C.N.T., portaren a terme, durant el període
de l'anomenada «guerra civil» dels anys 1936-1939. Així com seria
absurd si hom digués que tot el que es va fer fou dolent i
atemptatori a la Revolució proletària. D'altra banda, en jutjar
aquelles realitzacions, cal que hom no oblidi que l'organització
obrera sindicalista revolucionària C.N.T., des de la seva
fundació, l'any 1910, a Barcelona, fins al moment de l'alçament
feixista del 1936, hagué de viure gairebé sempre sotmesa a
persecució, per part dels poders de l'Estat espanyol. De ben
poques clarianes de pau pogué gaudir perquè les classes
treballadores poguessin aprofitar-les per a la seva educació en
tots els aspectes de la vida i conèixer les idees redemptores
que propagà aquella organització per aconseguir i defensar una
situació millor que l'actual. Tot sovint, els seus militants
més caracteritzats eren empresonats, foragitats o assassi-
184
nats per la policia o pels elements dels més baixos fons de la
societat, que estaven a sou de la burgesia i de l'Estat. Quan es
produí l'aixecament franquista, l'organització obrera confederal
—com totes les altres organitzacions antifeixistes— hagué de fer
front a la rebel·lió militar, ofegant-la allà on fou possible, hagué
d'organitzar la vida del país, que havia quedat esmicolada, des
de tots els punts de vista, i hagué de combatre en tots els fronts de
guerra contra els militars traïdors, en la guerra que ens imposaren
en tot el territori de l'Estat espanyol. Es visqueren, doncs,
moments apassionants; d'una manera indescriptible. Es feia
ensems la guerra i la revolució.
De tot això, en resultà el fet —més que lamentable— que
individus de diverses condicions socials, i sense escrúpols de
cap mena, s'aprofitessin —i de quina manera!— per fer rareses
i cometre malifetes de tot ordre, i que àdhuc s'apoderessin —
com a més «llestos i audaços»— de llocs de responsabilitat, des
dels quals imposaren, d'una manera estrambòtica, la «seva» llei i
el concepte més que especial que tenien de la Revolució Social.
En una ciutat important de Catalunya, de vella solera
confederal i llibertària, on hi havia un gran estol de militants
posats a prova manta vegada, es produïren alguns fets d'aquesta
naturalesa. En aquella ciutat foren centenars els bons companys
que marxaren als fronts de guerra, mentre altres que es quedaren a
la reraguarda tenien cura, a còpia de grans esforços i de no pocs
disgustos, d'evitar que la Revolució naixent no es veiés
compromesa per l'acció dissolvent i caòtica dels desaprensius
que, per desgràcia, no mancaven. Com no han mancat en cap de
les revolucions que registra la Història. D'altra banda,
s'organitzaren col·lectivitats obreres a totes les branques de la
indústria i del comerç en què fou possible. La majoria —i
per cert que n'hi havia
185